En plena irrupció del moviment Fridays For Future, la paraula “contaminació” s’ha tornat a situar amb força a l’agenda de Barcelona. Però l’emergència per diverses formes de contaminació fa temps que plana sobre la capital catalana. Segons un estudi de l’Institut de Salut Global, si es reduïssin els nivells de contaminació a la conurbació de Barcelona als límits recomanats per l’Organització Mundial de la Salut, cada any s’evitarien 659 decessos prematurs.

L’skyline de Barcelona es retalla nítid i complet, envoltat de mar, un cel primaveral i la massa verda de Collserola. Diversos grups de persones, d’edats i aspectes diversos, s’entretenen contemplant-lo des de les diverses terrasses d’un jardí ric en racons i caminois.

El primer que rep el visitant que vol accedir al flamant tram de la L9 Sud del metro és un intricat acordió d’escales mecàniques. La profunditat dels túnels amb què es va projectar aquesta ambiciosa línia de transport suburbà, fa més de quinze anys, obliga a submergir-se a 25 metres sota terra per un zig-zag de cinc o sis trams d’escales que encurioseixen els infants, com si fossin una atracció de fira, i requereixen paciència als més grans.

“Barcelona hay que bombardearla cada cincuenta años para mantenerla a raya.” La frase s’atribueix a Baldomero Espartero. No se sap si el militar i polític castellà va pronunciar-la realment, però és clar que va predicar amb l’exemple.

El passat 20 d’octubre, Ciments Molins, fabricant de materials de construcció amb planta productora a Sant Vicenç dels Horts, feia pública la decisió de fixar la seu corporativa a Madrid, “per salvaguardar els interessos del grup” davant “la situació política que es viu a Catalunya i la inseguretat que provoca”.

“The Boqueria is recognized as the best market in the world.” Així, en anglès i en un to digne de guia turística, ho proclama el web de l’Ajuntament de Barcelona, en l’apartat dedicat als mercats municipals. El consistori fa referència a un rànquing elaborat per la CNN l’abril passat, que en efecte, situava el popular mercat de la Rambla barcelonina al capdavant d’un top ten mundial d’espais de venda de productes de proximitat.

Dues sorolloses polèmiques han marcat les actuacions municipals en matèria de memòria històrica durant el darrer bienni: la instal·lació d’un seguit de carretons de la compra incendiables, en homenatge a les persones sense llar, al mausoleu del Fossar de les Moreres, durant el darrer festival Llum Barcelona (avortada pel mateix Ajuntament davant l’allau de protestes); i l’exhibició d’una estàtua eqüestre de Franco davant del Centre Cultural El Born, en el marc de la mostra Franco, Victòria, República i espai urbà que, com és sabut, va acabar amb l’efígie dictatorial per terra i ret

Turisme, gentrificació, especulació, bombolla del preu del sòl, èxode cap a la perifèria… Són termes que marquen avui l’agenda de tots els debats sobre Barcelona, i la marcaran sens dubte en el futur més pròxim. Què passarà amb aquests i altres fenòmens de cara als pròxims 25 anys? Aniran a més? Tenen límit? Esclataran?

El pal de paller de la maquinària del franquisme per liquidar qualsevol activitat considerada contrària als principis del règim va ser un cos policial creat en acabar la guerra civil amb aquesta finalitat: la Brigada de Investigación Social, coneguda popularment com la Brigada político-social, o simplement la Brigada o la Secreta.