Encara que ningú no ho podia sospitar la primavera del 2019, la salut s’ha erigit en l’assumpte de preocupació hegemònic durant el darrer quadrienni, a Barcelona i a tot arreu.

Gairebé un quart de segle després que el president Núñez presentés l’ambiciós i polèmic projecte de reforma, el Barça 2000, tot fa indicar que a l’estiu començaran a executar-se les obres de demolició de les graderies més altes per engegar, la temporada vinent i la següent, l’aixecament de les noves.

El 25 de juliol es compliran trenta anys de la cerimònia inaugural dels Jocs Olímpics de Barcelona. Als mitjans de comunicació tornaran les imatges del Cobi, de la fletxa de foc llançada sobre el peveter per l’arquer Antonio Rebollo i de la ciutat poderosa que glossava la rumba de Peret, un dels himnes oficiosos de l’esdeveniment. En definitiva, l’exercici d’autoestima col·lectiva que va enviar al món la postal d’una ciutat festiva i lúdica, seductora però alhora amb capacitat organitzativa per competir a la lliga de les grans cites internacionals.

Però el brot pandèmic ha tingut una altra afectació col·lateral: la manca de transparència. La Comissió de Salut de la Favb alerta d’un deteriorament dels mecanismes de control sobre tots els agents prestadors de serveis, públics i privats, al sistema sanitari públic, i també de les eines telemàtiques destinades a proporcionar informació a la ciutadania sobre aquestes activitats.

El juliol passat, les excavadores van penetrar a l’illa formada pels carrers de Llobregós, Granollers i la baixada de Can Mateu, a Horta, en mig d’una airada protesta veïnal. Una promoció impulsada pel grup Tuemon Consulting preveu aixecar una filera de blocs de pisos i reconvertir l’actual passatge en una zona enjardinada. El veïnat mobilitzat considera que la intervenció desfigura una de les zones del barri que manté encara la fesomia de fa un segle, i que la vincula al seu passat de masos agrícoles.

En aquesta entrada de 2021 s’havia de produir un fet del tot inèdit en la història recent catalana: en pocs dies havien de coincidir les eleccions per escollir la composició del Parlament i el futur Govern de la Generalitat i, en paral·lel, els comicis per triar un nou president i junta directiva del Futbol Club Barcelona. Era una bona oportunitat per comprovar, des de la proximitat, fins a quin punt és cert aquell tòpic segons el qual el Barça és una representació a petita escala dels interessos de poder econòmics i polítics del país.

Tot i que allunyat de la política des de l’any 2015, el pas d’Antoni Vives pels despatxos municipals de Barcelona encara té alguns capítols per escriure, en forma de procediments judicials. Tot fa indicar, però, que tindran menys tensió dramàtica que els de les seves novel·les (l’ex mà dreta de l’alcalde convergent Xavier Trias ha publicat quatre obres de ficció).

L’hegemonia del grup Agbar en el negoci de la distribució d’aigua a l’àrea urbana de Barcelona durant les últimes dècades té noms i cognoms, però pràcticament no té rostre. Àngel Simón Grimaldos, que s’ha anat consolidant com a home fort de la companyia de la qual és president executiu des de fa 17 anys, és una cara poc coneguda. Com a bon home d’empresa, ha dosificat al màxim les seves exposicions a l’opinió pública.

Des que amb l’acord de Govern entre Barcelona en Comú i el PSC Albert Batlle va assumir la tinença d’alcaldia de Prevenció i Seguretat de l’Ajuntament, ha imprès un gir radical en el relat de la seguretat des de la institució, basat en l’increment de la pressió de les forces policials com a recepta única per abordar la delinqüència i en l’assenyalament de col·lectius vulnerables, com els manters, les persones que ocupen pisos com a solució desesperada a la necessitat d’un sostre o els menors no acompanyats, com a principals agents de l’increment de l’activitat deli

En plena irrupció del moviment Fridays For Future, la paraula “contaminació” s’ha tornat a situar amb força a l’agenda de Barcelona. Però l’emergència per diverses formes de contaminació fa temps que plana sobre la capital catalana. Segons un estudi de l’Institut de Salut Global, si es reduïssin els nivells de contaminació a la conurbació de Barcelona als límits recomanats per l’Organització Mundial de la Salut, cada any s’evitarien 659 decessos prematurs.