No cal que sigui un pis, que els preus estan pels núvols. Un local arregladet també serveix i d’aquests en tenim per donar i vendre. L’espai compartit no ha d’estar massificat i ha de permetre que les persones s’hi quedin el temps que els calgui. Les cues i la paperassa estan prohibides i les normes s’han d’adaptar a les persones, no al revés. Finalment, ha d’estar obert les 24 hores i ha de garantir tant la seguretat personal com la convivència i una bona dutxa si s’escau.

Un dels últims mercats municipals sotmès a una remodelació integral és el de Sant Andreu. El 27 de juny passat va començar la construcció de les carpes provisionals i l’objectiu és que reobri les portes totalment renovat durant el primer semestre del 2019, tot i que l’experiència diu que poques vegades es compleixen els terminis. Al marge del calendari, la seva remodelació és una vella reivindicació veïnal perquè l’equipament està molt degradat i cau a trossos.

L’executiu d’Ada Colau presentava a final de juliol del 2015 una mesura de govern per desenvolupar “accions urgents de lluita contra la pobresa”. La iniciativa era resultat de la constatació que l’empobriment de la població barcelonina durant vuit anys seguits de crisi havia incrementat d’una manera alarmant les desigualtats als barris.

La Barcelona del futur seguirà arrossegant un dèficit d’equipaments. La falta de sòl públic i les necessitats d’una població diversa apunten a la concentració de serveis i al disseny d’edificis capaços d’adaptar-se a un món en canvi.

L’activista i militant del Procés de Comunitats Negres de Colòmbia Danelly Estupiñán ha vingut a Barcelona per defensar el dret de la comunitat afro-colombiana de Buenaventura a viure amb dignitat en la seva terra. Estupiñán exigeix a les autoritats catalanes que es responsabilitzin dels estralls que provoca la marca Barcelona en el seu país i que pressionin l’Estat colombià i l’empresa TC-Buen perquè acabi amb gairebé vint anys de violència.

Aprofitant els actes de celebració del 50 aniversari de la Caputxinada, el rector de la Universitat de Barcelona, Dídac Ramírez, va anunciar el passat 11 de març la intenció de la institució de netejar tots els expedients acadèmics d’estudiants i professors sancionats pel franquisme per raons polítiques. En el cas dels que van participar el 9 de març de 1966 en l’Assemblea Constituent del Sindicat Democràtic d’Estudiants de la Universitat de Barcelona (SDEUB), la mesura beneficiaria 28 estudiants i 67 professors, segons fonts universitàries.