En el seguiment de les convulses protestes ciutadanes contra la sentència del Tribunal Suprem la modesta Betevé ha guanyat la poderosa TV3 per golejada.

La seva impecable cobertura de la revolta, amb tres equips de reporters que retransmeten en directe, una realització àgil i uns presentadors i presentadores que des del plató s’han limitat a conduir l’emissió i completar -la amb dades, han convertit la televisió local barcelonina en el referent informatiu de milers de teleespectadors.

La Neus Saavedra es va posar alarma a casa abans de l’estiu. “Les meves filles estaven molt angoixades i em van convèncer perquè ho fes abans de marxar de vacances. Ara a l’escala tothom té alarma”, explica.

Les enquestes no es van equivocar quan preveien un frec a frec entre comuns i republicans. La victòria anava d’un pèl i per això aquesta cursa electoral ha estat una de les més dures que es recorden.

Fa quatre anys analitzàvem a Carrer l’escenari electoral que s’acostava amb els comicis del 24-M i recordàvem que Barcelona se la jugava de nou perquè la ciutat sempre se la juga. L’equilibri social entre els barris, les desigualtats creixents i el model de ciutat seguien al centre del debat polític després de quatre anys de govern convergent.

Quan es tracta de la Sagrada Família, mai plou al gust de tothom. Si la seva monumentalitat és motiu d’un intens debat entre defensors i detractors de l’obra d’Antoni Gaudí, encara ho és més la relació desigual que el poderós temple té amb el territori que l’envolta. Qui no pateix de prop l’allau turística que cada any visita el monument, col·lapsa l’espai públic, destrueix el teixit comercial tradicional i dispara els preus de locals i habitatges, no es pot imaginar el trasbals que genera entre el veïnat que es resisteix a abandonar el barri.

Parlar del Moviment d’Objecció de Consciència (MOC) impressiona per l’ús de la desobediència civil com a eina de transformació social i política, per la valentia amb què un col·lectiu transversal es va enfrontar a un exèrcit franquista i per la gran capacitat d’organització territorial i comunitària que va generar la seva gesta malgrat la inexistència d’Internet i xarxes socials.

Menys teoria i més acció directa. Per això, escalaven grues per penjar pancartes, s’enfilaven al gran arbre que cada Nadal col·locava un conegut centre comercial al mig del Portal de l’Àngel, feien marxes en bicicleta fins a la caserna de Tremp i col·lapsaven els jutjats militars amb les declaracions d’insubmissió.

L’exresponsable d’urbanisme del govern Trias, Antoni Vives, declarava el 19 de juny passat davant del jutge de l’Audiència Nacional José de la Mata. Acusat per la fiscalia d’utilitzar fons de Barcelona Regional (BR) per finançar presumptament CiU en la trama del 3%, l’exregidor va negar haver comès cap irregularitat i va assegurar que les licitacions de l’empresa municipal Bimsa les aprovava el consell d’administració a proposta dels tècnics.

A vista d’ocell, el color predominant a Barcelona és el gris ciment. El seu disseny típic de ciutat mediterrània encaixonada entre el mar i la muntanya, amb barris que s’enfilen desordenats per les faldes de la serralada de Collserola i Montjuïc, una trama urbana molt densa, un volum de cotxes que supera la mitjana europea i molts carrers convertits en autovies que actuen més com a frontera entre barris que com a nexe d’unió, ho confirma.

L’ateneu popular de Sagrada Família podria ser una realitat el primer trimestre de l’any 2019. Així ho esperen les entitats veïnals, socials i culturals del barri que, inassequibles al desànim, han fet pinya i batallat durant anys contra vent i marees per aconseguir l’espai comunitari.