Des del gener de 2017, la coordinadora Barcelona no està en venda ha convocat accions contra la gentrificació de la ciutat, el creixement del turisme predador, la precarització de la vida de les veïnes, en defensa dels drets polítics, socials, culturals i laborals, i exigint la derogació de la llei mordassa.

La manca de mesures polítiques, però, ha cronificat aquestes situacions. La gentrificació i la turistització de la ciutat (i les seves conseqüències per a les veïnes) s’han estès com una taca d’oli per tota l’àrea metropolitana i per les zones del territori menys visibilitzades fins ara. Els plans d'ampliació del port, de l’aeroport i els projectes urbanístics de la Fira de Barcelona, de l’Hospital Clínic, de l’Hermitage o del projecte Barça amenacen amb agreujar la massificació turística i l’especulació.

La crisi global que estem vivint generada per la Covid-19 està tenint algunes conseqüències.

Per una banda, les mesures imposades per deturar la pandèmia han suposat la fallida d’aquest model predador. Malgrat els esforços dels Estats per tornar a la realitat anterior a la pandèmia, com si res no hagués passat, el model econòmic basat en un consum desfermat ha entrat en una profunda crisi. El pànic al contagi i les restriccions a la mobilitat han produït la fallida del turisme global: els viatges, creuers, congressos, fires internacionals, esdeveniments esportius, han estat anul·lats.

Per l’altra, aquesta situació ha afeblit, també, les xarxes de resistència i solidaritat popular i veïnal que havien anat desenvolupant-se després de la crisi financera del 2008, i que han hagut d’abocar-se a pal·liar les necessitats més bàsiques de les veïnes que s’han quedat sense recursos i que han estat oblidades per les administracions.

Però la pandèmia i la crisi generada també ha permès recuperar una ciutat lliure del turisme massificat i predador per a les veïnes, que ens permet ocupar, per viure i gaudir, l’espai públic de la ciutat que es destinava al negoci i a l’especulació en benefici d’uns pocs.

Aquesta recuperació de la ciutat només fa que confirmar que és possible i necessari un model de ciutat alternatiu al preexistent. Sobretot perquè el que ens havien imposat era i és insostenible socialment i mediambientalment, amb pandèmia i sense pandèmia.

Les veïnes reivindiquem el dret a una ciutat per viure-hi, en la qual les condicions de vida dels seus habitants es posin per davant dels interessos i del benefici econòmic, que deturi la gentrificació, que posi fre al creixement exponencial del turisme predador i a la precarització de la vida de les veïnes i que deturi la destrucció material dels barris.

Per reivindicar aquesta forma de vida i el dret a la ciutat per a les veïnes, ens retrobem el proper dissabte 18 de juliol a les 18:30h al Parc Güell, símbol de la massificació turística més deplorable abans de la Covid-19, i un dels símbols de la recuperació de la ciutat per les veïnes.

Barcelona no està en venda!