El 20 d’abril del 2022, l’Ajuntament de Barcelona aprovava una mesura de Govern, anomenada Barcelona, ciutat patrimoni, amb l’objectiu de “posar al dia el sistema d’eines actual i engegar-ne de noves, pensades i estructurades segons els criteris més recents […]”. Amb ella es volia donar sortida a les indicacions elaborades al llarg dels anys, que la mateixa Administració havia anat realitzant, i que van començar a donar una nova mirada del patrimoni, en la que s’hi van sumar els elements immaterials i de memòria col·lectiva.
En realitat, aquesta iniciativa era producte d’una crisi profunda sobre la concepció del patrimoni. No és aliè el fet que s’aprovés després de múltiples i històrics conflictes que havien sacsejat la política municipal, que no estava preparada per a aquests nous escenaris: els hotels del Palau, del Rec Comtal, de Magdalenes i de les Drassanes; la casa Buenos Aires, la Torre Garcini, el Palau d’Alfarràs, el Teatre Arnau, el Taller Masriera, la Rotonda, la Casa Tosquella, les casetes d’Encarnació, el barri de les Bugaderes, la Torre del Fang i una llista interminable de conflictes, en general relacionats amb l’aplicació del Pla General Metropolità (PGM) i l’especulació urbanística.
Però aquesta mirada ja ha evolucionat més, i avui en dia la nostra imatge del patrimoni va molt més enllà: una nova definició, més àmplia i inclusiva del concepte patrimoni, que dona valor als nuclis històrics dels barris, del paisatge urbà en la lluita contra el canvi climàtic i el foment de l’economia local. Així, en pocs anys, s’han produït les modificacions urbanístiques més importants de la ciutat, les dels nuclis històrics de Sant Andreu i d’Horta-Guinardó, la del barri de Gràcia i, més recentment, la del Clot-Camp de l’Arpa, modificacions del PGM que, en general, van comportar una reducció del sostre edificable.
La Taula Ciutadana de Patrimoni
El 10 de maig, com a conseqüència de la mesura, es constituïa la Taula Ciutadana de Patrimoni, amb l’objectiu de “crear un espai permanent de diàleg, debat i intercanvi d’idees sobre el patrimoni en la seva nova extensió cultural, que abasta conceptes com el paisatge urbà i la sostenibilitat, compartir els avenços en protecció i conservació patrimonial a la ciutat i recollir les inquietuds i criteris sobre el patrimoni urbà, ambiental i de paisatge urbà de la ciutadania i persones expertes”. En realitat, un eufemisme destinat a explicar la necessitat d’integració dels conflictes.
El 19 d’octubre s’obria la primera Sessió del Grup de Treball de Patrimoni i Territori, espai que va evidenciar la gran dificultat per etiquetar els conflictes. La sessió va acabar obrint un espai inclusiu amb la recepció de fitxes de conflictes dels barris de la ciutat, durant un període de temps comprès entre novembre i desembre del 2022. El 12 de gener del 2023, a la següent sessió de la Taula Ciutadana de Patrimoni, es donava compte de la recollida de 21 fitxes de conflictes de patrimoni actius a la ciutat, elements que posen en primer pla el nou paradigma del patrimoni verd: el jardí del Silenci, l’Alzina de Gràcia, Can Raventós, l’Escola Industrial, les amenaces als jardins del Baix Guinardó i el parc de Joan Miró, i la reivindicació dels espais verds al districte central de l’Eixample són conflictes generats per la mateixa lògica del patrimoni, és a dir, pel sentit de la pèrdua, perfectament lícita en el context d’emergència climàtica i de contaminació a la ciutat.
Jaume Artigues és arquitecte i president de l’Associació Veïnal de la Dreta de l’Eixample.
