Després de la pausa pasqual aquest divendres 21 d'abril hem reprès la feina amb les darreres declaracions testificals que quedaven. Inicialment n’havien de ser força, fins a 16, però el cicló de les renúncies se n’ha endut fins a 8, així que ens hem disposat a fer els darrers 8 testimonis. El 24 d'abril començarem amb les pericials.

Els primers a declarar han estat els arquitectes Oscar Tusquets i Carles Díaz, amb trenta anys de servei al Palau; i arquitectes redactors dels projectes i directors de totes les obres, les petites i les grosses, inclosa la gran reforma i ampliació del Palau de l’any 2000 al 2004.

Ha quedat clar que dels darrers 3 milions d’euros de subvenció del Ministeri de Cultura per les obres, ni hi havia motiu per a la subvenció, ni es van destinar els doblers a les obres. És curiosíssim que, des del 2009, en què ja es va saber que la justificació de la subvenció era ben irregular i inconsistent, fins avui, el ministeri no hagi reclamat mai res, cosa que abona tot tipus de sospites, àdhuc les nostres.

Després declara a proposta de la defensa del que fou Director General de Ferrovial, el que fou màxim responsable de les empreses públiques GISA i REGESA, l’enginyer Xavier Borràs, que defensa la correcció dels processos de licitació amb un sistema made in GISA de la seva invenció que forçava la legalitat espanyola i comunitària, i que ha estat criticat pels àmbits de discrecionalitat que comporta. Ha reconegut que d'acorc amb el seu sistema, la màxima puntuació no la rebia l’oferta econòmica més avantatjosa en termes absoluts.

El personatge va tenir certa notorietat l’any 2005 arran de la comissió d’investigació de l’esvoranc del Carmel i del 3%. Una dotzena d’anys després encara hi som.

Després han declarat tres antics treballadors de les empreses Letter que han confirmat que mai es va fer cap feina per al Palau i que sí que feien campanyes per a CiU. Molta feina i van fer fallida.

Tot seguit, totca un Mosso d’Esquadra dels que van intervenir en l’escorcoll del Palau i van copiar dades informàtiques dels servidors. El dia que van declarar els seus companys estava de vacances. Quan ha relatat l’incident del pendrive de la Gemma Montull, aquell de les factures convergents i els Pet Shop Boys, l’antiga directora financera s’ha indignat un cop més. Potser algú l’hauria d’haver informat que el que s’espera d’algú que vol fer veure que ha confessat és una mica més de contrició.

Després ens ha visitat un nou home de Ferrovial. Aquest cop es tracta de qui fou, del 2000 al 2015, Director General de Recursos Humans del Grup Ferrovial. Ens ha vingut a explicar alguns detalls del cessament i acomiadament de l’acusat Pedro Buenaventura quan era Director General de Ferrovial Agroman el febrer-març del 2006. Era un testimoni proposat per la seva defensa i només ha explicat alguns detalls per sostenir la tesi de la prescripció.

Ha respectat el pacte de confidencialitat de l’acord assolit en el seu dia (això és una especulació meva) i ens hem quedat amb les ganes de saber que has d’haver fet perquè et fulminin d’aquesta manera. Diu que no sabia que Ferrovial va retornar els beneficis fiscals del suposat patrocini al Palau. Es confirma: Ferrovial és una empresa en la qual els seus directius no saben res de res del que passa.

El darrer testimoni del dia no s’ha presentat. Com que no està clar que amb els darrers canvis de calendaris s’hagués assabentat, se li donarà una segona oportunitat el pròxim 16 de maig.

Àlex Solà Paños
Advocat de la Favb