La notícia que l’acord entre el govern municipal de Barcelona -BComú i PSC- i ERC per invertir 30 milions d’euros en projectes de proximitat als districtes incloïa la Torre del Fang va córrer com la pólvora. La partida superava els 900.000 euros i més d’un veí va pensar que els diners servirien per acabar amb l’abandó de dècades d’un edifici catalogat com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL) que cau a trossos víctima del temps i el vandalisme, però sobretot de l’oblit municipal. Tanmateix, la lletra petita deixa molt clar que la inversió es limita a la urbanització dels entorns i que la Torre haurà de seguir esperant en una punta del taulell de la Sagrera la rehabilitació integral que la converteixi en l’equipament que reclamen les entitats veïnals dels barris que la comparteixen.
Els diners municipals aprovats van destinats a la urbanització de l’entorn de l’edifici, i encara que la voluntat és integrar-lo en el futur parc de la Sagrera, que servirà per arranjar l’espai i recosir els districtes de Sant Martí i Sant Andreu, la realitat és que del projecte de tres fases només se n’ha aprovat la fase prèvia, la dels treballs d’adequació. La proposta és convertir la Torre del Fang en un centre de dinamització del futur parc lineal de la Sagrera i d’interpretació dels antics pobles de Sant Andreu del Palomar i Sant Martí de Provençals, però no hi ha ni calendari tancat ni pressupost aprovat, només una previsió que pot canviar i que fa pensar que l’edifici històric haurà d’esperar com a mínim fins al 2024 per ser rehabilitat.
Adéu al mur del carrer del Clot
A final de l’abril passat la comissió de govern aprovava el conveni de col·laboració amb la societat Barcelona Sagrera Alta Velocitat SA, que és la que s’ha d’encarregar de fer les obres d’urbanització i d’infraestructures necessàries coordinant-se amb la regidoria d’Ecologia, Infraestructures, Urbanisme i Mobilitat. Les obres, que havien d’haver començat a principi d’octubre i que tenen una durada de tres mesos sobre el paper, consisteixen a eliminar el mur del carrer del Clot i substituir-lo per una tanca perquè es pugui veure l’interior de la llosa que sosté la Torre del Fang i s’evitin les ocupacions de l’edifici. Es busca fer accessible l’espai des del carrer amb escales i rampes molt reduïdes, i per fer-ho possible s’haurà de salvar el desnivell actual i també dignificar la zona amb sauló i vegetació.
El president de l’Associació Veïnal de la Sagrera, Jaume Matas, explica que la idea és fer d’entrada una mica el que s’ha fet amb el parc de les Glòries, és a dir, crear espais de lleure temporals amb taules de ping-pong, bancs i pistes de bàsquet i d’atletisme perquè la ciutadania hi pugui accedir mentre es culmina la urbanització de tota la zona. Avança que el projecte negociat a grans trets durant el 2019 en una taula de treball entre les Administracions i les entitats veïnals i culturals de la Sagrera, Navas i el Clot “contempla que l’edifici de la Torre del Fang i la zona exterior d’horts urbans i vinyes esdevindrà un equipament compartit amb Sant Andreu i Sant Martí”. La futura Casa del Parc tindrà un espai d’exposicions i d’experimentació, i també coordinarà les activitats històriques del passat rural de Barcelona.
L’allargada ombra de l’AVE
És un miracle que la Torre del Fang s’aguanti dreta, i si encara ocupa un discret raconet a la cruïlla d’Espronceda amb Clot, on passa desapercebuda als ulls de la majoria dels vianants oblidada darrere un mur i un munt de grafits, és gràcies a les mobilitzacions veïnals. Ignorada pels diferents governs municipals, la seva és una història de dissort a mitges perquè s’ha pogut salvar de la piqueta in extremis i les finestres barroques tapiades mantenen en secret el seu interior fet malbé. Com una vella dama, el pas del temps ha fet estralls en la seva pell obrint esquerdes en les delicades parets de maons d’argila, però contra tot pronòstic segueix dempeus.
Des que va tancar als anys vuitanta com a centre de normalització lingüística, recursos pedagògics i arxiu de Sant Martí, ningú ha estat capaç de donar-li un ús alternatiu per la seva delicada construcció, que dificulta qualsevol remodelació. L’arribada de l’AVE a Barcelona va suposar un punt d’inflexió per a l’edifici. Amb la construcció del túnel es va plantejar traslladar-lo a l’altra banda d’Espronceda, però la seva mateixa estructura de fang feia l’operació impossible. La decisió dràstica va ser enderrocar-lo, però l’anunci va posar en peu de guerra les entitats veïnals, amb la plataforma AVE pel Litoral i el seu incombustible president, Pere Vallejo, al capdavant.
La forta resistència veïnal que va generar el projecte inicial de construcció del túnel de l’AVE pel carrer de Mallorca va obrar el miracle: no només es va rectificar el traçat construint el túnel a més fondària per estalviar vibracions als edificis, sinó que també es va aconseguir fer retrocedir l’entrada al túnel i construir una gran llosa per sostenir la Torre del Fang. A canvi, l’edifici va haver de suportar estoicament que el seu exterior es convertís durant anys en magatzem de mals endreços d’Adif. D’aquells temps només queden les ferides de les bigues de ferro que la travessen per subjectar-la a l’estructura.
Un edifici de llegenda
Des de final del segle XIX, l’edifici ha compartit paisatge amb les vies del tren i també, des dels anys quaranta fins a final dels vuitanta del segle passat, amb el veïnat de les barraques de la Perona. Encara que sorprengui, la Torre del Fang té un passat rural de llegenda i la història de l’antic poble de Sant Martí de Provençals no es podria explicar sense ella. Alguns historiadors apunten que el 1559 ja s’esmentava l’edifici però amb un altre nom, Torre de la Verge Maria, i que l’escut del Comtat de Barcelona de la porta principal fa pensar que la construcció ja existia al segle XII.
L’edifici va ser propietat de la família de Galzeran de Gualbes, mercader i banquer del segle XIV. També Joan Amades ubica la masia com l’escenari de la llegenda romàntica del Cor Menjat protagonitzada per Dolça de Provença, que va arribar a Barcelona l’any 1112 per casar-se amb el comte Ramon Berenguer. Dolça va passar llargues temporades a la Torre del Fang i es va enamorar d’un trobador, a qui el comte va matar. La dona es va menjar el cor del seu estimat sense saber-ho i quan es va assabentar de la notícia va deixar de menjar fins a la mort.
