En plena Transició política, un grup d’adolescents van crear un moviment pioner a l’Estat espanyol, el primer que va començar a fer campanya contra l’ingrés a l’OTAN, molts anys abans que se celebrés el referèndum sobre la permanència a l’organisme militar. Amb el nom de Grup d’Acció directa No-Violenta AntiOTAN (Ganva) -que mutaria posteriorment cap a Grup d’Acció directa No-Violenta Antimilitarista, per acabar com a Grup Antimilitarista de Barcelona (Gamba)-, va sorgir el 1978 i va dissoldre’s el 1984.
Jordi Garcia Jané, avui cooperativista i regidor de SOM Gramenet, va ser un dels impulsors i explica a Carrer que “amb 16 o 17 anys ens veiem venir l’arribada del servei militar i, alhora, es comença a parlar del possible ingrés de l’Estat a la Comunitat Econòmica Europea (CEE) i a l’OTAN. Nosaltres teníem plantejaments pacifistes i antimilitaristes i vam decidir crear un grup dins el Casal de la Pau que fes campanya contra l’OTAN, perquè aleshores no ho feia ningú”.
El Ganva-Gamba mai va ser un grup de masses -es movia entre els 10 i els 20 activistes-, però va fer una tasca especialment important en l’elaboració de material teòric, a través de diversos dossiers, llibres i, especialment, la revista La puça i el general, la primera publicació antimilitarista de l’Estat. El material es presentava en associacions veïnals i en nombrosos municipis va servir per començar a crear consciència i qüestionar institucions fins aleshores intocables, com l’exèrcit.
Paral·lelament, cada dos mesos la Rambla de Barcelona es convertia en escenari de les seves accions, bàsicament centrades a denunciar un futur ingrés a l’OTAN o les bases militars nord-americanes a la Península. Però si hi ha una acció que crida l’atenció és la primera marxa anti-OTAN, que va fer-se del 10 al 20 d’agost de 1980 i va recórrer Catalunya de punta a punta, des d’Ascó fins a Figueres. Dos anys després, Espanya ingressaria a l’organisme.
Garcia Jané detalla que en el moment de constitució del grup els tres objectius que tenien era precisament evitar l’ingrés de l’Estat espanyol a l’OTAN, la desaparició de les bases militars dels EUA a Espanya i obrir un debat popular sobre la defensa, és a dir, posar en qüestió l’exèrcit.
Amb la perspectiva del temps, està convençut que la tasca, de puça si es vol, del Ganva-Gamba va abonar la posterior gran campanya a Catalunya contra l’OTAN, que seria decisiva perquè el no s’imposés al Principat al referèndum de 1986 (amb més del 53,7% dels vots). A més a més, “vam ser dels primers a començar a parlar d’antimilitarisme. Dèiem que estàvem en contra dels exèrcits i que la nostra objecció de consciència responia a raons ètiques i polítiques”.
Finalment, una altra aportació important del moviment va ser introduir la idea que no es tractava de fer campanya pel dret a l’objecció de consciència, sinó per l’abolició del servei militar, que amb el temps s’articularia a través de la coordinadora Mili KK, amb la participació del moviment llibertari, l’extrema esquerra i els col·lectius que defensaven l’objecció. Força anys més tard, la batalla es guanyaria.
Per a Garcia Jané, el Ganva-Gamba és una “baula més” en el “pòsit antimilitarista” de Catalunya, que ja pren força en els segles XIX i XX amb el rebuig a les quintes de l’exèrcit i que continua fort avui en dia.
