Faltaven pocs minuts per a les nou del matí del dimarts 24 d’octubre quan van començar a arribar activistes veïnals i ecologistes a la porta del World Trade Center. Poc després es desplegava una gran pancarta amb el lema No a la nova terminal per la massificació turística i la contaminació que ocupava l’entrada a les oficines del Port de Barcelona i es donava pas a la protesta que s’havia iniciat uns dies abans a les xarxes socials amb la presentació d’un manifest i que encara continua.
Uns pisos més amunt, el consell d’administració de l’Autoritat Portuària presidit per Sixte Cambra havia d’aprovar l’inici de la licitació per ampliar el Moll Adossat per un import de 39 milions d’euros. A més, l’ampliació d’aquest moll del dic est del port coincidia amb la sol·licitud de la naviliera MSC per construir-hi una nova terminal de creuers.
La votació va acabar donant llum verda a l’ampliació del moll pendent des de fa una dècada i aturat per la crisi per 12 vots a favor -entre ells els de la Generalitat, el govern central, la Cambra de Comerç i les empreses estibadores-, 2 en contra -els ajuntaments de Barcelona i del Prat del Llobregat- i l’abstenció de l’UGT.
Mentrestant, al carrer els manifestants denunciaven que, si s’acabava acceptant la petició de MSC, la nova terminal incrementaria el nombre de creueristes dels 2,3 milions anuals fins als 5 i recordaven l’impacte que tindria en l’espai públic, el comerç i el medi ambient dels barris marítims. Cambra negava les dades i assegurava que la infraestructura seria base de sortida i arribada de creuers.
Per la porta del darrere
El port encara ha d’aprovar el projecte que firma l’arquitecte Ricardo Bofill, però la polèmica està servida perquè l’enfrontament amb el consistori pels creuers s’arrossega des de fa temps i la catifa vermella a MSC és un secret a veus. La regidora d’Urbanisme, Ecologia i Mobilitat, Janet Sanz, va tornar a demanar que “no es doni llum verda a l’ampliació per la porta del darrere, sense el vistiplau de la ciutat” acollint-se a la decisió que es va prendre en una reunió anterior de no fer cap moviment fins que no s’avalués l’impacte ambiental del projecte. A més, Sanz no va estalviar retrets a la Generalitat pel seu vot favorable. “L’obra està prevista des de fa temps i és necessària per a l’operativitat del port, però el seu ús s’haurà de debatre”, responien lacònicament des del govern català.
Quan Sanz parlava de la decisió de no prendre cap decisió pel que feia a la nova terminal de creuers de la naviliera italo-suïssa es referia a l’anterior -i també polèmica- reunió del consell d’administració del port que es va celebrar el 27 de setembre. A l’ordre del dia, que els membres coneixen habitualment amb un dia d’antelació, hi figurava la licitació de l’ampliació de la tercera fase del Moll Adossat. Agafada de sorpresa, la regidora va exigir que aquest punt es retirés de l’ordre del dia, cosa que es va fer perquè la petició va rebre el suport dels representants dels sindicats UGT i CCOO, i de l’alcalde del Prat de Llobregat, Lluís Tejedor.
El gegant vol controlar el pastís
MSC Creuers, la filial del grup MSC, és el primer operador de creuers d’Europa, Sud-Amèrica i Sud-Àfrica. Fa tres anys, la naviliera propietat de Pierfrancesco Vago va posar en marxa un ambiciós pla d’inversió calculat en uns 9.000 milions d’euros per ampliar la seva flota de vaixells de luxe. Aquest projecte inclou la construcció de quatre bucs colossals amb tecnologia de propulsió per gas natural liquat.
Sobre la nova terminal barcelonina, amb una inversió prevista d’uns 50 milions d’euros, Vago ja la va donar per feta en explicar que l’objectiu és que estigui operativa l’any 2021 i que la concessió sigui per 30 anys. El fet que el port de Barcelona sigui el primer d’Europa i la Mediterrània, i el quart port base mundial de creuers és molt temptador.
L’Hermitage, un nou esquer per atraure els turistes?
Qualsevol projecte relacionat amb el turisme i el Port de Barcelona aixeca butllofes. D’exemples, en tenim uns quants: l’hotel Vela, la Marina de luxe el Port Vell…i ara la franquícia del museu Hermitage de Sant Petersburg. El projecte privat de 38 milions d’euros, cinc plantes i 700.000 visitants anuals previstos que es vol construir a la nova bocana del port s’ha convertit en una altra patata calenta per a Ada Colau. La raó és que el consistori barceloní és qui ha d’aprovar el canvi d’ús del terreny on ha d’anar l’edifici de serveis a equipament cultural i les pressions perquè ho faci ja s’incrementen en la mateixa proporció que creix l’oposició veïnal.
La iniciativa museística finançada per Valery Iarovslavsky, un constructor rus de passat fosc, la van posar en marxa l’any 2012 l’aleshores president de la Generalitat Artur Mas i el conseller de cultura Ferran Mascarell en un viatge llampec a Moscou. Tanmateix, el projecte no es va acabar de concretar fins a mitjan juliol del 2016, quan el van presentar Jorge Wagensberg, exdirector del CosmoCaixa i nou responsable artístic i científic de la franquícia russa, i Ujo Pallarés, arquitecte i consultor immobiliari que ha actuat com a intermediari.
La proposta va ser qualificada de “burda operació d’especulació cultural” per l’actual gerent de l’Ajuntament i exresponsable de Cultura del govern Hereu, Jordi Martí. La sospita sobre l’origen opac de la inversió i sobre el sentit que té construir un museu en un moll del port a pocs metres de les terminals de creuers en lloc de fer-ho en un altre punt de Barcelona molt més accessible, segueix pesant com una llosa per molt que Wagensberg digués que no serà només un museu dirigit al turisme, sinó a tots els barcelonins que puguin pagar els 18 euros de l’entrada.
Tampoc ajuda gaire al govern Colau el fet que el futur Hermitage enfronti el teixit veïnal i comercial de la Barceloneta, un dels barris més afectats per la massificació turística. Les entitats veïnals contràries al projecte van presentar el passat 18 de desembre un manifest denunciant que el museu “afegiria més pressió turística” al barri i recordant que “no es tracta del primer projecte promogut des del Port de Barcelona amb total opacitat”. Segons la presidenta de l’Associació de Veïns de l’Òstia, Pino Suárez, la raó que explica l’obcecació per construir el museu al port és l’atractiu turístic. “Nosaltres no estem en contra de l’Hermitage, però pensem que hi ha altres indrets millors per ubicar-lo, com el Fòrum”, matisa.
Suárez recorda que la Barceloneta està saturada de turisme i molt mancada d’equipaments. “No volem que tot estigui enfocat a serveis turístics, ocupació precària i turisme de borratxera”, remarca alhora que rebutja el principal argument donat tant pels impulsors del projecte museístic com per l’Associació de Veïns de la Barceloneta, favorable a la construcció de l’equipament al port, i amb la qual aquesta redactora ha intentat infructuosament posar-se en contacte. “És mentida que generi riquesa i feina per al barri”, explica. I recorda les “falses promeses” de creació de llocs de treball fetes abans.
