Gairebé un quart de segle després que el president Núñez presentés l’ambiciós i polèmic projecte de reforma, el Barça 2000, tot fa indicar que a l’estiu començaran a executar-se les obres de demolició de les graderies més altes per engegar, la temporada vinent i la següent, l’aixecament de les noves.
De fet, aquest hivern, aprofitant l’aturada competitiva pel Mundial, ja s’ha eliminat un dels gols, una mossegada visible des de la Travessera de les Corts, i es preveu que els treballs es reprenguin al juny. El club té, des de l’any passat, la llicència provisional d’obres concedida per l’Ajuntament, però no s’ha avalat la definitiva. Això sí, al febrer se li va concedir una rebaixa del 35% en l’impost derivat de l’activitat constructiva en considerar que és un projecte “d’especial interès”.
També té tancat l’acord per utilitzar, almenys durant la temporada 2023-24, l’Estadi Olímpic Lluís Companys com a seu del primer equip de futbol, tot i que la previsió és que les obres s’allarguin fins al 2026. També té constructora, el grup turc Limak, adjudicatari des del gener i per sorpresa, perquè no complia exactament les condicions previstes al concurs convocat pel club. Una decisió que ha provocat mala maror a la directiva i el relleu de funcions del directiu responsable de patrimoni, Jordi Llauradó.
La de la constructora és, però, tan sols una de les moltes incerteses que envolten la reforma. De fet, el club encara negocia amb el grup financer Goldman Sachs l’acord que li permeti fer front als 900 milions amb què està pressupostat el projecte, i el temps se li tira a sobre. Si sumem a això la delicada situació econòmica i l’impacte imprevisible que pugui tenir en l’entitat l’afer de presumpta compra de favors arbitrals ja conegut com a cas Negreira, cada cop són més intensos els rumors d’un possible ajornament.
Cal tenir en compte que el club vol tirar endavant ara només una part del projecte conegut com a Espai Barça, limitada a la reconstrucció de l’estadi, però deixant de banda sine die el nou Palau Blaugrana que s’ubicaria a l’antic Miniestadi -i que ara valora si externalitzar-ne la construcció i explotació a un grup privat- i sense que quedi clar si s’inclouria en aquesta fase la resta d’equipaments previstos a l’entorn de l’estadi, inclosos els dos edificis d’oficines i un hotel en projecte que l’Ajuntament i la subcomissió d’Urbanisme van beneir el 2018 per la via d’una modificació del Pla General Metropolità. Justament, aquesta aprovació va provocar sengles recursos contenciosos-administratius -per part de la Favb i la CUP-, que van ser desestimats pel TSJC.
Tracte de favor al club
Les associacions veïnals de l’entorn -Maternitat i Sant Ramon, avinguda de Xile i Camp Nou- i la Coordinadora d’Associacions de Veïns i Entitats de les Corts alerten del tracte de favor que el Consistori dispensa al club. Malgrat que la reforma prevegi eliminar les tanques que envolten l’estadi perquè l’entorn esdevingui un espai públic obert, consideren que la reordenació de l’Espai Barça està pensada en clau del club i de la mobilitat dels dies de partit. I lamenten que a l’hora d’avaluar el projecte no s’han tingut en compte els impactes que els partits generen en el veïnat -pel que fa a limitació de la mobilitat i a seguretat- i temen que, després de les obres, es tornin a produir.
