Estem de celebració. De treball, de persistència, de lluita, de convivència, de pensar en la nostra ciutat i el benestar del veïnat. La creació de la Favb fa cinquanta anys culminava una feina que s’havia començat a molts barris. En lluita contra l’urbanisme franquista i la manca de serveis públics, de llibertats, de democràcia.
La creació de la Favb va representar un salt qualitatiu del moviment veïnal barceloní; li va permetre jugar un paper cabdal en la lluita per posar fi al règim feixista i en posar reivindicacions essencials en el cor dels programes polítics del període posterior. La Barcelona dels ajuntaments democràtics va tenir en els programes reivindicatius de cada barri, i de la pròpia Favb, un full de ruta que no sempre ha estat escoltat.
Desprès de les intenses mobilitzacions de la transició, es va produir un reflux en la participació, per cansament i desencís, i també per l’acció dels poders polítics, poc amics de tenir competidors. I malgrat tot, el moviment veïnal ha seguit actiu a la majoria de barris, mantenint reivindicacions, afavorint la participació, potenciant la cultura i la convivència. Ha protagonitzat grans i petites lluites, totes necessàries. I ha sabut desenvolupar iniciatives amb moltes entitats i moviments, teixint una important força social. Barcelona seria diferent sense aquest gran treball, protagonitzat per moltes dones i homes que han incorporat el seu treball voluntari, al servei dels seus barris, en la seva trajectòria vital.
Avui vivim un món molt diferent al que va engendrar el moviment veïnal. Amb vells objectius assolits i molts problemes nous per davant: habitatge, serveis públics, desigualtats, crisi ecològica… Un moviment social de mirada llarga i implantat a tots el barris és més necessari que mai. Un moviment que ha de treballar al barri i a fora. Amb implantació local i treball coordinat a nivell de ciutat. Un moviment que es plantegi com organitzar-se millor, com treballar amb les diferents iniciatives de resposta als nous problemes. Com mantenir barris organitzats i lluitar per les reivindicacions generals.
Perquè avui no només celebrem un passat, sinó que posem les bases perquè d’aquí a cinquanta anys Barcelona torni a celebrar un altre gran aniversari, en una ciutat més justa i acollidora que l’actual.
