Artícles Carrer // Entrevistes

Eugeni Rodríguez (OCH): “El 2021 va ser l’any de l’LGTBI-fòbia i aquest, el de la transfòbia”

  • Publicat el dimecres 21 de desembre del 2022 | 12:00

Eugeni Rodríguez és des del 1985 portaveu del Front d’Alliberament Gai de Catalunya (FAGC). També és president de l’Observatori contra l’Homofòbia (OCH), una entitat creada el 2008 per denunciar les agressions homòfobes i donar suport a les víctimes. Fa poc, el diari Público els ha donat un premi per la seva defensa dels drets del col·lectiu LGBTI.

L’Observatori contra l’Homofòbia fa 14 anys. Com es va crear?

Puyal, ninotaire: “Amb la caricatura del Kubala no me’n vaig sortir”

  • Publicat el dimecres 21 de desembre del 2022 | 12:00

Les caricatures del Manel Puyal Cardona han estat fidels a les pàgines de Carrer. Però el Manel mai havia sortit en aquesta última pàgina, La del darrere, ara La contra. Ha passat de ser un productor, en terminologia del Sindicato Vertical, a ser un protagonista molt a contracor. Però una cosa és ser discret i modest i una altra és passar-se de frenada. Si arribeu al final d’aquest retrat veureu fins on arriba la seva discreció.

Pere Miquel, fruiter: “La Boqueria ja no és un mercat”

  • Publicat el dilluns 10 de octubre del 2022 | 15:03

Ja fa anys que els productes que abunden al Mercat de la Boqueria de Barcelona són els que els turistes poden consumir in situ -sucs de fruites, empanades argentines, burritos...- o bé els que poden endur-se de tornada al seu país, com ara els embotits envasats al buit. De fet, de totes les parades que hi ha, només nou no ofereixen cap producte enfocat al turisme. Una de les poques que resisteixen és la botiga de fruites i verdures Cal Neguit, regentada per Pere Miquel, que és la cinquena generació de la seva família que es dedica a la pagesia.

Dani Pardo (ABDT): “El turismo por sí solo no se carga las cosas”

  • Publicat el dilluns 27 de juny del 2022 | 12:14

Alto y enjuto, de ojos pequeños e intensos, Dani Pardo habla con una seguridad apabullante, al menos sobre el tema que nos ocupa. Me cita en un bar oscuro, de mesas adosadas a la pared y asientos de escay, situado al borde mismo de la plaza de Sant Pere. El barrio tiene una atmósfera alternativa en la que Daniel, por ética y estética, encaja a la perfección. Y así, entre cerveza y cerveza, disecciona en canal un fenómeno que en su opinión amenaza a Barcelona: el turismo.

Urmila Devi, activista india y vecina del barrio de la Vinya: “Somos felicidad”

  • Publicat el dilluns 27 de juny del 2022 | 12:08

El Gobierno estaba sumido en el pánico y no se daba por satisfecho con el arresto de las mujeres que habíamos roto ventanas. Con una ceguera y una actitud de lo más estúpida, pretendían conseguir la imposible hazaña de destrozar de golpe todo el movimiento activista”. El capítulo II del libro III de las memorias de la sufragista Emmeline Pankhurst (Mi historia) hace honor a la madre coraje de Mánchester que luchó por el voto femenino: impetuosa, directa, espontánea.

Montserrat Cervera i Milena Duch: “La institucionalització del feminisme pot ser desmobilitzadora”

  • Publicat el dimarts 15 de març del 2022 | 10:00

Montserrat Cervera i Milena Duch són dones de generacions diferents, però les dues militen en el feminisme autònom i formen part de Ca la Dona, un espai de referència del moviment a Catalunya. Amb elles avaluem l’impacte de la pandèmia sobre el moviment feminista, que havia viscut un moment d’eclosió els anys previs, amb manifestacions massives arreu del territori. També parlem dels debats, els consensos i els reptes, de la relació amb les institucions, la repressió, i de l’ofensiva que representa per a les dones l’ascens de l’extrema dreta.

Mayka Restrepo: “Han venido los del banco y me han dicho que me vaya”

  • Publicat el dimarts 15 de març del 2022 | 10:00

La familia de la colombiana Mayka Restrepo (seudónimo; Bogotá, 1995) es atacada día y noche por los chinches. La antigua oficina bancaria 0636 de Caixa Catalunya, en la calle de la Mare de Déu de Port, 415 (Sants-Montjuïc, Barcelona), es ahora la casita de la familia de Mayka: allí vive con su esposo, Santiago, que es un carpintero del andamio. Tienen dos niños, Gustavo y Kevin, El Mesías del siglo XXI. Kevin no nació en un establo, nació en un banco.

Joel Cánovas: “Baldosas de doscientos años acaban en la basura por la reforma de un piso”

  • Publicat el divendres 26 de novembre del 2021 | 12:58

“Ulises va volando por las galaxias más veloz que una estrella fugaz”. La banda sonora de la serie de dibujos animados Ulises 31 aún permanece en el imaginario de quienes nacieron en los setenta. La versión futurista de la Odisea servía de aperitivo para las tardes de Fórmula V, para las largas tardes de sol…

Míriam (Sindicato Las Kellys Cataluña): “Si te quejas, estás marcada, no volverás a trabajar”

  • Publicat el divendres 26 de novembre del 2021 | 10:49

La expresión las Kellys procede de la contracción de la frase las-que-limpian y es el nombre que este colectivo obrero -netamente femenino- se ha dado para identificarse y reivindicar sus derechos. Su nombre técnico es el de camareras de hotel, que son aquellas que preparan las habitaciones de los establecimientos hoteleros para que puedan ser ocupados por sus huéspedes. Un oficio tristemente célebre por su dureza física y sus terribles condiciones laborales. Y un colectivo que lleva años en lucha.

"Estamos viviendo, o malviviendo, de la solidaridad de la gente"

  • Publicat el dimarts 02 de març del 2021 | 17:17

José Miguel Benítez –Josemi, para la clientela– regenta desde hace ocho años El Club de la Empanada, un pequeño bar restaurante en la calle Dagueria del Gòtic. ¿Su especialidad? El manjar gallego que les da nombre y que ellos ofrecen con sabores de lo más variopintos: desde las tradicionales de atún o de carne, hasta la guasona empanada mental de pollo con menta y ron. Entre sus clientes habituales se contaban muchos trabajadores de la zona –a menudo funcionarios del Ayuntamiento o la Generalitat–, que iban a desayunar o por el menú del día.

"A la gent, quan li dius pel seu nom, li canvia la cara"

  • Publicat el dimarts 24 de novembre del 2020 | 13:00

Xavi Artal reparteix el correu al carrer Escudellers i rodalies des de fa 17 anys. En fa 34 que és carter. Abans havia treballat a Rubí, a Sabadell, a l’Hospitalet... Però va ser en aquests carrers antics, bruts i de moral dubtosa del centre de Barcelona que va trobar la seva mitja taronja. “Això em va semblar com un poblet”.

“Una modalitat de teletreball al cent per cent no és viable”

  • Publicat el dimarts 10 de novembre del 2020 | 13:39

En el context de pandèmia, el treball a distància va aparèixer com una possible solució per a una part de les persones treballadores. Però tal com es va plantejar, sense una regulació i de forma obligatòria, podria reforçar les desigualtats. Així ho veu Sara Moreno, professora de Sociologia de la UAB i especialitzada en temps, treball i gènere. Amb ella parlem de les “trampes” del teletreball i dels efectes que pot tenir des d’una perspectiva de gènere i de classe.

Què opines del teletreball?

"Les ocupacions són un tabú"

  • Publicat el dijous 09 de abril del 2020 | 12:56

El preu mitjà del lloguer a Barcelona ha trencat la barrera dels 1.000 euros mensuals, i en paral·lel, la ciutat encapçala el rànquing en nombre de desnonaments de tot l’Estat. La suma dels dos factors ajuda a explicar l’augment de les ocupacions i l’increment progressiu de famílies registrades a la Mesa d’Emergència Habitacional, que està saturada.

"Si me tocan las narices, aún pongo más empeño en la lucha"

  • Publicat el dimecres 05 de febrer del 2020 | 15:39

A la antigua cementera Asland, hoy Lafarge -situada a la altura del kilómetro 3 de la C-7, en el término de Montcada i Reixac- le ha salido un enemigo acérrimo. Y además aragonés, que es casi como decir doble enemigo. Pero es que la lucha en la que está embarcado nuestro hombre requiere de toda la perseverancia y testarudez de los oriundos de su tierra. Se trata de José Luis Conejero, presidente de la Agrupación de Vecinos de Can Sant Joan, barrio contiguo a la cementera. Desde hace una década lidera la protesta contra la polución que emite esta empresa.

"Las mentiras de Glovo son las de una sociedad cada vez más egoísta"

  • Publicat el dilluns 16 de desembre del 2019 | 12:19

En inglés, una mentira piadosa es, literalmente, un «mentira blanca» (white lie). En el caso de la startup de mensajería Glovo ("Lo que sea en Barcelona"), y a juzgar por la opinión de sus trabajadores ("colaboradores"), las mentiras son negras. Afirma un refrán que a quien mucho miente le huye la gente.

"Els delictes immobiliaris són un problema de seguretat molt més important que els furts"

  • Publicat el dimecres 11 de desembre del 2019 | 17:46

La (in)seguretat a Barcelona va copsar les portades de la majoria dels mitjans de comunicació l’estiu passat. Enmig d’un cicle electoral convuls, alguns partits polítics han fet d’aquesta qüestió l’eix vertebrador de les seves campanyes, fomentant fins i tot un estat d’alarma social. Però és cert que la ciutat pateix una situació de crisi de seguretat? On fixem la mirada? Com hem d’encarar aquest debat?

"L'Ajuntament no ha dut a terme cap política per buscar espais per als centres de salut"

  • Publicat el dilluns 29 de juliol del 2019 | 9:59

Els veïns del Raval segueixen esperant. Poc abans de l’últim ple de l’Ajuntament, en què es podia revocar la cessió de la capella de la Misericòrdia al Macba per a l’ampliació del museu, el CatSalut proposava ubicar el nou Centre d’Atenció Primària (CAP) Raval Nord al cub, un edifici que s’hauria d’aixecar en el solar que hi ha al davant del mural de Keith Haring sobre la sida, recentment restaurat.

"El PSOE i el PP han sostingut la política franquista d'habitatge"

  • Publicat el dimarts 14 de maig del 2019 | 15:46

A la seu del Sindicat de Llogaters, al carrer de Villarroel 10, se’n prepara una de grossa. Hi ha una taula plena d’octavetes de la manifestació del 6 d’abril contra els lloguers abusius, organitzada pel moviment per l’habitatge, una coalició d’entitats, assemblees i sindicats de barri que han decidit que ha arribat l’hora de punxar la bombolla. Alguns voluntaris s’han repartit els llocs on distribuir-les. “Com les agafa la gent! És una passada!”, s’apropa i comenta una de les veïnes implicades en la lluita, que se n’enduu un grapat més per repartir.

"L'Ajuntament ha viscut malament les crítiques dels moviments socials"

  • Publicat el dijous 11 de abril del 2019 | 17:51

Iolanda Fresnillo treballa com a investigadora i consultora sobre deute, desenvolupament, finances responsables i polítiques públiques. Activista en moviments socials i de barri i en constant lluita per la justícia econòmica, política, social, ambiental i de gènere, ens trobem amb ella a les portes d’unes noves eleccions municipals per repassar els quatre anys d’una Barcelona governada per un ajuntament del canvi. S’ha subvertit la institució? Des de l’administració es pot fer efectiva la proclama “Sí se puede”?

"Barcelona vive hoy mucho más de espaldas al mar que en el franquismo"

  • Publicat el dilluns 17 de desembre del 2018 | 16:41

Hemos quedado en el castizo Bar Borrell, de la Avenida del Paralelo, prácticamente enfrente de El Molino. El personaje responde al nombre de Xavier Theros, y me recuerda vagamente al director Álex de la Iglesia, por su aspecto físico y su contundencia verbal. Escritor y cronista de Barcelona, su saber sobre la ciudad es sencillamente enciclopédico.

"Hi ha unitats policials on no existeix l'ètica"

  • Publicat el divendres 07 de setembre del 2018 | 9:32

7 del matí del divendres 23 de desembre de 1994. Acampada pel 0,7%. Amb 20 anys, un jove Jesús Rodríguez dorm a l’interior de la tenda amb els seus companys de files. En qüestió de minuts, els cossos policials destrossen la lleugera estructura a cops de porra. Pel que fa a la pallissa que s’emporten els seus inquilins, el lector ja se la pot imaginar. Desafortunadament aquesta no seria la primera experiència repressiva del protagonista d’aquestes línies. El seu dit anul·lar, trencat fa tres anys de manera “intencionada” per un antiavalot, ho confirma.

“Cada vez somos más reacios a escuchar opiniones contrarias”

  • Publicat el dijous 06 de setembre del 2018 | 13:46

Si no fuera porque su nombre de pila es Jaume Capdevila, merecería llamarse El hombre tranquilo, en honor a la célebre película de John Ford y también a su propio talante. Porque Kap -su apodo artístico- es de los que lucen una sonrisa eterna, de las que desarman a uno y le convencen de que nada en esta vida -de verdad, nada- vale más de un segundo de preocupación.

"El Moviment d'Objecció de Consciència s'emmiralla en les lluites veïnals"

  • Publicat el dimarts 24 de juliol del 2018 | 12:39

Parlar del Moviment d’Objecció de Consciència (MOC) impressiona per l’ús de la desobediència civil com a eina de transformació social i política, per la valentia amb què un col·lectiu transversal es va enfrontar a un exèrcit franquista i per la gran capacitat d’organització territorial i comunitària que va generar la seva gesta malgrat la inexistència d’Internet i xarxes socials.

Pàgines