Les declaracions dels gestors del Palau han confirmat la tesi del fiscal del cas: que l’entitat musical era instrumentalitzada per traslladar comissions de Ferrovial a Convergència a canvi d’obra pública. Però hi ha un misteri subjacent que el jutge no ha volgut investigar, malgrat la insistència de la Favb. Es tracta dels vincles entre Fèlix Millet, la FAES i José Maria Aznar.

La corrupta història de l’hotel del Palau de la Música encara no s’ha acabat. Només s’han produït finals parcials i, fins ara, tots en contra de la ciutat. I el que és més greu: el pla que preveia la construcció d’un hotel al carrer Sant Pere Més Alt, davant del Palau, encara no ha estat anul·lat, malgrat que s’ha tractat en dues ocasions en el plenari del consell municipal de l’Ajuntament de Barcelona. Mai no s’ha arribat a executar l’anul·lació, que va ser aprovada per majoria.

L’Ajuntament de Barcelona rescindeix el contracte de construcció del primer túnel per “fer net” dels retards i sobrecostos que acumula l’obra, sense el suport de l’oposició i amb inquietud veïnal per la repercussió sobre la resta del projecte.

Mentre Nacions Unides declarava l'accés universal a l'aigua, Agbar va continuar amb el talls. L'empresa pretén atemorir les veus ciutadanes que posen llum a les seves irregularitats. Al número 140 de Carrer, la revista de la Favb, es va publicar l’article “Sis anys de saqueig de l’aigua a Barcelona”, escrit per Quim Pérez, membre de la Plataforma Agua és Vida.

El dret a l’habitatge ha estat un dels més vulnerats des de l’esclat de la crisi. Si les afectacions sobre les persones amb hipoteca van ser les primeres en fer-se visibles, d’un temps ençà el focus s’ha centrat en l’augment del preu dels lloguers.

Els guanys de les grans empreses sempre tenen una relació directa amb la política: les lleis i regulacions o les polítiques econòmiques configuren les seves oportunitats de lucre. En molts casos el sector públic constitueix una font directa de negoci, en forma de compres públiques o gestió de serveis. Per això una part crucial del quefer de les gran companyies és l’activitat política legal (pressió sobre els legisladors, relacions públiques amb polítics i “creadors d’opinió”, etc.).

La Comissió en Defensa de la Sanitat Pública de la Favb celebra 20 anys de reivindicacions des de la base veïnal, just quan les retallades han afeblit més el sistema.