“És una guerra entre classes socials i els seus interessos”. La filòsofa Marina Garcés va ser la primera persona a prendre la paraula a la manifestació contra l’ampliació de l’Aeroport del Prat, celebrada el passat 19 de setembre a Barcelona. Les assistents van aplaudir amb fervor el seu parlament, on va remarcar que el projecte d’Aena no era sostenible, i que només estava pensat per satisfer les oligarquies de poder. “Els seus negocis de futur no són els nostres camins de present”, va rematar.

Els terrenys i l’enorme edifici que acull l’Hotel Fairmont Rey Juan Carlos I mantindran l’ús hoteler com a mínim fins al 2090. La concessió actual l’havia signat l’Ajuntament de Barcelona encapçalat per Pasqual Maragall el 1990 i acabava el 2040, moment en què l’espai i l’edifici havien de passar a mans públiques. La beneficiària va ser la societat de capital saudita Barcelona Project’s, controlada en aquell temps pel príncep Turki bin Nasser al Saud, que va morir al gener d’enguany.

Primer ha estat un llarg i feixuc procés judicial, amb recursos i més recursos, fins aconseguir internalitzar la plantilla que treballava per a productores en l’estructura de la societat anònima municipal Informació i Comunicació de Barcelona (ICB).

“Els creuers tornen a Barcelona el 25 de juny!”, cridava als quatre vents la indústria turística i el Port de Barcelona fa un parell de mesos. Tornaran a la nostra ciutat, i a tantes altres. I en parlen com si fos una cosa a celebrar. Aquestes ciutats flotants són altament contaminants i aboquen durant unes poques hores milers de creueristes als llocs on arriben que no aporten més que contaminació, destrucció del comerç de proximitat i saturació urbana.

Inutilitzar els cadenats de la persiana amb silicona, col·locar embotits i grassa de porc -aliments prohibits pel llibre sagrat de l’Islam, l’Alcorà- a la façana del local i enganxar cartells amb consignes com “Stop islamización de Europa”.

Amb una situació de pandèmia que sembla en molts àmbits superada, sentim afirmar als responsables de l’Administració que certes mesures implantades durant la crisi sanitària “han vingut per quedar-se”. Es refereixen a l’anomenada “atenció” telefònica i a la consulta telemàtica.

A final del 2008 el consistori barceloní donava el vistiplau a la reordenació urbanística del tram comprès entre els carrers Nació, Degà Bahí, Trinxant i Tomàs Padró, i l’avinguda Meridiana. La intenció era dignificar la zona i superar la barrera històrica que ha suposat sempre aquesta autopista urbana per al barri del Camp de l’Arpa del Clot, el tercer de la ciutat amb més densitat de població.

El turó de la Rovira és una muntanya de 262 metres d’alçada situada al districte d’Horta Guinardó. La seva situació privilegiada, que permet una visió panoràmica sobre la ciutat de 360º, ha fet que hagi estat ocupada des de l’època dels ibers fins a l’actualitat.

L’amiant és un mineral que va ser molt utilitzat a la indústria durant la segona meitat del segle XX. Va tenir més de 3.300 aplicacions patentades (construcció, naval, tèxtil, trens, automòbil, forns, calderes...), per les seves grans qualitats com a material aïllant i resistent juntament amb el seu baix cost. El seu ús principal, més del 80%, va ser per fabricar fibrociment (el que coneixem com a uralita).

Aunque usted no haya probado un cigarrillo en su vida, sepa que puede ser candidato a padecer un cáncer de pulmón. La causa de esta aparente paradoja tiene un nombre: amianto. Se calcula que la exposición a este material provoca el 15% de casos de esta enfermedad, además de otras graves dolencias como la asbestosis y el mesotelioma, un tumor mortal de necesidad, causado en exclusiva por esta sustancia.

Pero, ¿qué es el amianto, conocido también como fibrocemento o más popularmente por uralita, su nombre comercial?