(L'intent) d'estació de la Sagrera reuneix tots els requisits per esdevenir un complex arqueològic del que ha suposat la crisi del sistema: corrupció, pols, operaris sense feina i urbanisme de pelotazo.

Barcelona tenia una alta probabilitat de ser objecte d’un atemptat. És un risc derivat del fet de ser una metròpoli de primera divisió mundial. No ha sorprès ningú, malgrat que quan succeeix es genera un intens impacte col·lectiu.

La Rambla ha viscut el seu pitjor agost en dècades. Un atropellament massiu i deliberat va segar la vida de 14 persones el passat 17 d’agost i va deixar desenes de ferits, als que hores més tard s’afegirien dues víctimes més a la Zona Universitària de Barcelona i al passeig marítim de Cambrils. L’atemptat va sorprendre la ciutat en plenes vacances, quan el centre bull de visitants i els barcelonins tenen temps per passejar i gaudir de les festes majors d’estiu.

El passat 16 de juny el judici del cas Palau-CDC va quedar vist per sentència. Abans que sigui publicada la decisió del tribunal podem fer un balanç del que ha significat el judici, especialment en aquesta tribuna, atès que la Favb, fent-se ressò de la indignació de la ciutadania de Barcelona aquell 2009, va decidir exercir l’acusació popular en la causa judicial.

Els veïns de Barcelona han decidit dir prou, organitzar-se i passar a l’acció per acabar amb la pèssima atenció que la gent gran pateix a diverses residències d’avis de la ciutat. El passat 30 de maig va celebrar-se a la seu de la Favb una reunió que va servir per constituir la Plataforma SOS Gent Gran Barcelona Viure amb dignitat.

Les declaracions dels gestors del Palau han confirmat la tesi del fiscal del cas: que l’entitat musical era instrumentalitzada per traslladar comissions de Ferrovial a Convergència a canvi d’obra pública. Però hi ha un misteri subjacent que el jutge no ha volgut investigar, malgrat la insistència de la Favb. Es tracta dels vincles entre Fèlix Millet, la FAES i José Maria Aznar.

La corrupta història de l’hotel del Palau de la Música encara no s’ha acabat. Només s’han produït finals parcials i, fins ara, tots en contra de la ciutat. I el que és més greu: el pla que preveia la construcció d’un hotel al carrer Sant Pere Més Alt, davant del Palau, encara no ha estat anul·lat, malgrat que s’ha tractat en dues ocasions en el plenari del consell municipal de l’Ajuntament de Barcelona. Mai no s’ha arribat a executar l’anul·lació, que va ser aprovada per majoria.

L’Ajuntament de Barcelona rescindeix el contracte de construcció del primer túnel per “fer net” dels retards i sobrecostos que acumula l’obra, sense el suport de l’oposició i amb inquietud veïnal per la repercussió sobre la resta del projecte.

Mentre Nacions Unides declarava l'accés universal a l'aigua, Agbar va continuar amb el talls. L'empresa pretén atemorir les veus ciutadanes que posen llum a les seves irregularitats. Al número 140 de Carrer, la revista de la Favb, es va publicar l’article “Sis anys de saqueig de l’aigua a Barcelona”, escrit per Quim Pérez, membre de la Plataforma Agua és Vida.

El dret a l’habitatge ha estat un dels més vulnerats des de l’esclat de la crisi. Si les afectacions sobre les persones amb hipoteca van ser les primeres en fer-se visibles, d’un temps ençà el focus s’ha centrat en l’augment del preu dels lloguers.