Jordi Panyella és periodista, autor del llibre ‘Fèlix Millet, el gran impostor’

Vés per on, la sentència del cas de l’espoli del Palau de la Música ha permès resoldre per sempre més un dels grans misteris de la humanitat sobre el qual s’ha debatut llargament: què va ser primer: ¿l’ou -objecte cobejat del desig perquè és font d’aliment i d’energia, i qui va ben peixat és més fort i, al cap i a la fi, més poderós-; o l’animal necessari per produir aquesta font de proteïna indispensable, és a dir, la gallina?

No cal que sigui un pis, que els preus estan pels núvols. Un local arregladet també serveix i d’aquests en tenim per donar i vendre. L’espai compartit no ha d’estar massificat i ha de permetre que les persones s’hi quedin el temps que els calgui. Les cues i la paperassa estan prohibides i les normes s’han d’adaptar a les persones, no al revés. Finalment, ha d’estar obert les 24 hores i ha de garantir tant la seguretat personal com la convivència i una bona dutxa si s’escau.

El govern municipal de Barcelona ha plantejat en aquesta legislatura el debat per “remunicipalitzar” els serveis funeraris, que havien estat exclusivament de gestió pública fins el 1998. Aquell any es va iniciar el procés de privatització arran de les lleis espanyoles i catalanes de liberalització del servei: es va vendre el 49% de les accions de Serveis Funeraris de Barcelona (SFB) a Mémora, una multinacional hispanoportuguesa que opera en el sector.

Tres alcaldes y 18 años. Tres administraciones municipales dirigidas por mayorías políticas de diferente ideología y casi dos décadas de lucha vecinal. Y todo sigue igual. Ni Jordi Hereu, socialista, ni Xavier Trias, convergente, ni Ada Colau, Barcelona en Comú, han sido capaces de concretar un proceso participativo real que permita a los vecinos de una parte de Sants y la Bordeta intervenir en el futuro de su barrio.

Finals del franquisme. La indústria comença a recuperar el pols i el país s’obre al món. Un negoci a la vista: productes fets amb derivats de l’amiant, un mineral molt perillós prohibit a bona part del món per la seva toxicitat. Catalunya i l’Estat es converteixen en els principals exportadors d’uralita i productes pneumàtics. Beneficis milionaris. Treballadors desprotegits.

Si obrir-la va ser un trauma urbanístic, pacificar-la serà un drama automobilístic. L’AutoVia Laietana és vital per a la mobilitat motoritzada de Ciutat Vella i la sortida més ràpida cap a la Ronda Litoral des del centre de l’Eixample. I, com a bona autopista catalana, és de peatge: dia rere dia es cobra la seva altra naturalesa d’espai públic. El trànsit dens i les voreres minúscules obstaculitzen la vida quotidiana del barri Gòtic i les barriades del Casc Antic (Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera).

(L'intent) d'estació de la Sagrera reuneix tots els requisits per esdevenir un complex arqueològic del que ha suposat la crisi del sistema: corrupció, pols, operaris sense feina i urbanisme de pelotazo.

Barcelona tenia una alta probabilitat de ser objecte d’un atemptat. És un risc derivat del fet de ser una metròpoli de primera divisió mundial. No ha sorprès ningú, malgrat que quan succeeix es genera un intens impacte col·lectiu.

La Rambla ha viscut el seu pitjor agost en dècades. Un atropellament massiu i deliberat va segar la vida de 14 persones el passat 17 d’agost i va deixar desenes de ferits, als que hores més tard s’afegirien dues víctimes més a la Zona Universitària de Barcelona i al passeig marítim de Cambrils. L’atemptat va sorprendre la ciutat en plenes vacances, quan el centre bull de visitants i els barcelonins tenen temps per passejar i gaudir de les festes majors d’estiu.

El passat 16 de juny el judici del cas Palau-CDC va quedar vist per sentència. Abans que sigui publicada la decisió del tribunal podem fer un balanç del que ha significat el judici, especialment en aquesta tribuna, atès que la Favb, fent-se ressò de la indignació de la ciutadania de Barcelona aquell 2009, va decidir exercir l’acusació popular en la causa judicial.