Un calendari d’obres definit, diàleg amb tots els agents implicats -i no només amb els veïns directament afectats- i, sobretot, visualitzar com serà la futura plaça d’en Joanic. És la carta als reis que fa l’Associació Veïnal de la Vila de Gràcia per al pròxim mandat. I és que un any després d’haver-se aprovat la Modificació del Pla General Metropolità de Gràcia, que preveu una zona verda i una altra d’equipaments a l’entorn de la plaça, els veïns desconeixen com es concretaran les actuacions en aquest perímetre, on hi ha gairebé 400 finques afectades.

Can Baró i el Carmel són barris del districte d’Horta-Guinardó amb orografies pronunciades per la inclinació dels carrers, uns desnivells que el veïnat afronta a diari i per a la qual cosa calen unes estructures que facilitin l’accessibilitat.

Una veïna em va explicar que el seu fill de cinc anys es ficava al llit amb les vambes posades per si venia la Policia a desnonar-los. Els nens queden tocats i la por ja no els marxa”. Ciutat Meridiana. Villa desahucio. Zona zero de l’emergència d’habitatge a Barcelona. Aquest és el dia a dia per a molts infants del barri amb la renda per càpita més baixa de la ciutat, on la xifra de desnonaments trenca rècords.

Abaixar els gairebé nou metres l’alçada de l’avinguda Meridiana entre Fabra i Puig i el pont de Sarajevo. Aquest és el desafiament tècnic i polític que s’haurà d’entomar en el pròxim mandat. La raó: mentre que l’actual Govern municipal de l’alcaldessa Ada Colau tenia previst deixar encarrilada tota la reforma de l’avinguda fins al límit entre les dues Trinitats, l’esclat de la pandèmia ha fet tentinejar el calendari d’obres. Un entrebanc que ha acabat per convertir l’empresa en una herència enverinada per al pròxim equip de govern.

L’anomenat Triangle Golfo és una zona del barri del Parc i la Llacuna del Poblenou que s’ha popularitzat com a punt de trobada per fer botellots i festes a la via pública. La gent es concentra al voltant de bars i locals d’oci nocturn en una àrea que comprèn els carrers de Pere IV, Almogàvers, Pallars i Pamplona, entre d’altres. El fenomen es va agreujar arran de la pandèmia i els veïns afectats asseguren que no poden dormir pel soroll que hi ha al carrer durant la nit.

L’octubre passat Barcelona va acollir la Convenció de Turespaña, un organisme del Govern central encarregat de la promoció a l’estranger d’Espanya com a destinació turística. L’acte, amb poca repercussió mediàtica, va culminar amb la intervenció del primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona, Jaume Collboni. Tant ell com el regidor de Turisme i Indústries Creatives, Xavier Marcé, van avançar cap on va el model turístic barceloní post-covid.

Barcelona arrencarà el 2023 amb centenars de terrasses més que les que tenia a l’inici del 2020, just abans de l’arribada de la Covid-19. En aquest període s’haurà passat d’un cert consens ciutadà sobre la saturació de taules a la via pública a la seva expansió, després que una part significativa de les terrasses que van ampliar-se de manera “excepcional” per pal·liar els efectes econòmics de la pandèmia s’hagi consolidat gràcies a haver rebut una llicència municipal definitiva.

L’Auditori de Sant Martí va acollir el passat 26 de novembre la convenció “Per un país lliure d’amiant!”, organitzada per la Comissió contra l’Amiant de la Favb i Jubilats de Macosa-Alstom Afectats per l’Amiant, que des del 2017 lluiten junts per erradicar aquest material cancerigen de Catalunya. El programa incloïa quatre taules rodones sobre aspectes concrets -salut, retirada de l’amiant, marc jurídic i ciutadania-, les conclusions de les quals es van posar en comú en una sessió plenària.

En només sis anys, la Dreta de l’Eixample ha vist com 50 immobles arrelats al barri han estat objecte d’operacions immobiliàries per convertir-se en habitatges de luxe que s’acaben venent o llogant a preus desorbitats. Uns immobles que han passat a mans d’inversors com a valor refugi o que allotgen temporalment turistes de luxe.

Dues dècades després de començar el desenvolupament del 22@ al Poblenou, a Barcelona no han deixat d’aparèixer projectes basats en la conversió de sòl industrial en terrenys residencials i productius. Una dinàmica que té la seva raó de ser en la manca de solars disponibles a la ciutat i que ha trobat una mina d’or al voltant del projecte ferroviari de la Sagrera-Sant Andreu. El darrer projecte singular? L’autodenominat ecodistricte de la Mercedes, fruit de la iniciativa de la promotora Conrem Tramway en els solars que l’automobilística alemanya ocupava al Bon Pastor.