Barcelona té nous representats des del juny, quan el ple va fer entrar en el càrrec els 41 electes sorgits de les eleccions municipals. Pertanyen a sis partits -un a govern i cinc a l’oposició- i cap grup no té majoria. Però com són sociològicament? Són joves o grans? Veterans o novells? A quin barri viuen? Són usuaris de la sanitat i l’educació pública o privada? Més enllà de la tafaneria, el seu perfil influeix en el desenvolupament del mandat, ja sigui a l’hora d’empatitzar amb la ciutadania i prioritzar polítiques com per arribar a enteses i pactes.

Moblar la casa al seu gust, ràpid i amb contundència, perquè, si ha d’arribar un nou inquilí, s’ho trobi tot embastat i quedi clar qui és el llogater principal. Així han estat els primers cent dies de mandat del nou alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, que al tancament d’aquesta edició governa amb només 10 regidors després de ser investit amb els vots de Barcelona en Comú i el PP.

Els petits ajuntaments que conformen els 10 districtes de Barcelona es van constituir els dies 12, 13 i 14 de setembre, tres mesos i mig després de les eleccions municipals del 28 de maig, i dos mesos i mig després d’aprovar-se el cartipàs municipal, que va designar les regidores i regidors que estaran al capdavant d’aquests àmbits territorials els pròxims quatre anys.

Festes de Gràcia. Concerts, bullici, oci, gaudi. Milers de turistes s’arrepleguen a la Vila i es barregen amb barcelonins, disposats a buidar les seves butxaques de diners i a evadir-se durant algunes nits xafogoses d’estiu. A l’altra banda dels taulells, però, ni rastre d’hedonisme. Els assalariats que omplen les panxes dels visitants no celebren res. “Vaig treballar del 14 al 24 d’agost sense tenir ni un sol dia de descans entre mig”, explica l’Ana, empleada d’un negoci gracienc de la restauració.

El teatro con mayor capacidad de Barcelona permanece cerrado, sin uso alguno y en condiciones de abandono total desde hace más de treinta años. Butacas y material han desaparecido o se amontonan por los rincones y, en el interior y el vestíbulo, murales de Guinovart languidecen entre el deterioro y la supervivencia. Esa sala de actos, también cine y teatro, fue durante mucho tiempo el lugar de encuentro de niños y niñas del internado y orfanato de Llars Mundet. Pertenece a la Diputación de Barcelona y en 1987 fue cedida en usufructo a la Universitat de Barcelona (UB).

La tala de 137 arbres que implicaria que el parc de Joan Miró acollís el centre d’operacions de les obres d’ampliació de la Línia 8 dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) ha esdevingut el detonant d’una nova lluita, encara en el seu albor, pels drets mediambientals a Barcelona. El veïnat, organitzat en la plataforma Salvem el Parc de Joan Miró, rebutja que la zona verda -una de les poques en aquest sector de la ciutat- perdi part de la seva arbreda per acollir una infraestructura que ocuparia un terç de l’espai, gairebé tota la franja sud.

Ada Colau o Xavier Trias? Vuit anys després de la gran batalla per Barcelona que va dur a l’alcaldia la primera dona en la història de la capital de Catalunya, les eleccions municipals del 28 de maig tenen un cert aire de dejà vu. I no només perquè -amb permís de Jaume Collboni, Ernest Maragall i la resta de candidats i candidates- els protagonistes del duel electoral siguin els mateixos, sinó perquè el que està en joc aquest 2023, igual que ho estava el 2015, és el model de ciutat.

Tornen les eleccions a l’Ajuntament de Barcelona i torna la incertesa fins a l’últim moment. Ja comença a ser un clàssic no saber qui guanyarà els comicis municipals, però enguany hi ha una sèrie de factors nous que distorsionen encara més el crispat escenari polític.

Com sempre que s’apropen les eleccions municipals, Carrer ha preguntat a les associacions veïnals federades a la Favb quines són les seves prioritats reivindicatives per al pròxim mandat. Una quarantena han respost l’enquesta. Repartides per tots els districtes, ofereixen una panoràmica de les problemàtiques que afecten la Barcelona dels barris.

Prioritzar sempre és una feina complexa, sobretot quan es tracta d’una gran ciutat com Barcelona, amb molta diversitat de barris i moltes qüestions a resoldre. Una bona part de les nostres demandes no són noves, s’arrosseguen al llarg del temps i ens obliguen a insistir en temes que fa temps que caldria haver resolt. Altres d’importants, com és la municipalització de l’aigua, les veiem ara tan difícils d’aconseguir a curt termini que no apareixen en aquest llistat, malgrat que pensem que és una demanda justa.