Ada Colau o Xavier Trias? Vuit anys després de la gran batalla per Barcelona que va dur a l’alcaldia la primera dona en la història de la capital de Catalunya, les eleccions municipals del 28 de maig tenen un cert aire de dejà vu. I no només perquè -amb permís de Jaume Collboni, Ernest Maragall i la resta de candidats i candidates- els protagonistes del duel electoral siguin els mateixos, sinó perquè el que està en joc aquest 2023, igual que ho estava el 2015, és el model de ciutat.

Tornen les eleccions a l’Ajuntament de Barcelona i torna la incertesa fins a l’últim moment. Ja comença a ser un clàssic no saber qui guanyarà els comicis municipals, però enguany hi ha una sèrie de factors nous que distorsionen encara més el crispat escenari polític.

Com sempre que s’apropen les eleccions municipals, Carrer ha preguntat a les associacions veïnals federades a la Favb quines són les seves prioritats reivindicatives per al pròxim mandat. Una quarantena han respost l’enquesta. Repartides per tots els districtes, ofereixen una panoràmica de les problemàtiques que afecten la Barcelona dels barris.

Prioritzar sempre és una feina complexa, sobretot quan es tracta d’una gran ciutat com Barcelona, amb molta diversitat de barris i moltes qüestions a resoldre. Una bona part de les nostres demandes no són noves, s’arrosseguen al llarg del temps i ens obliguen a insistir en temes que fa temps que caldria haver resolt. Altres d’importants, com és la municipalització de l’aigua, les veiem ara tan difícils d’aconseguir a curt termini que no apareixen en aquest llistat, malgrat que pensem que és una demanda justa.

L’associacionisme veïnal és una carrera de fons: els resultats del seu treball se solen veure a mig i llarg termini. Sovint passen dècades fins a veure com s’aconsegueix fer realitat una reivindicació. I a vegades no s’assoleix mai. Els successius equips de govern municipal es responsabilitzen durant quatre anys de dotar de pressupost i executar la majoria de les intervencions de millora als barris. També de decidir les prioritats de les actuacions, d’acord -o no- al seu programa electoral. Però quan els polítics marxen, les veïnes es queden, patint els problemes de l’entorn on fan vida.

El Museu d’Art Contemporani de Barcelona (Macba) té previst expandir-se agafant una part de la plaça dels Àngels. El projecte, aprovat per l’Ajuntament, contempla que el nou equipament ocupi 908 m² a l’espai adjacent al Convent dels Àngels, un fet que ha posat els veïns en peu de guerra. L’ampliació “significa restar-li espai al veïnat, quan el Raval té molta densitat de població i la relació d’espai lliure per habitant és la més baixa de la ciutat”, apunta Carmela Torró, veïna i membre de la Xarxa Veïnal del Raval, que aglutina diferents entitats.

S’anticipa que la reforma de l’antiga presó Model trigarà uns deu anys en completar-se, però ja s’ha definit una primera fase de les obres que inclourà el memorial democràtic de la quarta galeria dels presos polítics, un institut escola, una escola bressol i una part dels 14.000 m² de zona verda previstos per al conjunt.

La reforma de l’Estació de Sants i el seu entorn és un d’aquells assumptes llargament demorats que generen un cert desgast en la relació entre institucions i veïnat. Al setembre, la ministra de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, Raquel Sánchez, i l’alcaldessa Colau van presentar un projecte ambiciós. ADIF impulsaria una reforma i ampliació de l’estació ferroviària parcialment finançada amb fons europeus (130 dels 410 milions d’euros pressupostats provindrien dels fons Next Generation) i que hauria d’iniciar-se aquest any i concloure’s el 2026.

Gairebé un quart de segle després que el president Núñez presentés l’ambiciós i polèmic projecte de reforma, el Barça 2000, tot fa indicar que a l’estiu començaran a executar-se les obres de demolició de les graderies més altes per engegar, la temporada vinent i la següent, l’aixecament de les noves.

Situats en plena serra de Collserola, els nuclis de muntanya que formen el barri de Vallvidrera, Tibidabo i les Planes, al districte de Sarrià-Sant Gervasi, tenen el gaudi d’estar en un espai natural, però, a la vegada, pateixen els inconvenients associats a aquest medi.