L’octubre passat Barcelona va acollir la Convenció de Turespaña, un organisme del Govern central encarregat de la promoció a l’estranger d’Espanya com a destinació turística. L’acte, amb poca repercussió mediàtica, va culminar amb la intervenció del primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona, Jaume Collboni. Tant ell com el regidor de Turisme i Indústries Creatives, Xavier Marcé, van avançar cap on va el model turístic barceloní post-covid.

Barcelona arrencarà el 2023 amb centenars de terrasses més que les que tenia a l’inici del 2020, just abans de l’arribada de la Covid-19. En aquest període s’haurà passat d’un cert consens ciutadà sobre la saturació de taules a la via pública a la seva expansió, després que una part significativa de les terrasses que van ampliar-se de manera “excepcional” per pal·liar els efectes econòmics de la pandèmia s’hagi consolidat gràcies a haver rebut una llicència municipal definitiva.

L’Auditori de Sant Martí va acollir el passat 26 de novembre la convenció “Per un país lliure d’amiant!”, organitzada per la Comissió contra l’Amiant de la Favb i Jubilats de Macosa-Alstom Afectats per l’Amiant, que des del 2017 lluiten junts per erradicar aquest material cancerigen de Catalunya. El programa incloïa quatre taules rodones sobre aspectes concrets -salut, retirada de l’amiant, marc jurídic i ciutadania-, les conclusions de les quals es van posar en comú en una sessió plenària.

En només sis anys, la Dreta de l’Eixample ha vist com 50 immobles arrelats al barri han estat objecte d’operacions immobiliàries per convertir-se en habitatges de luxe que s’acaben venent o llogant a preus desorbitats. Uns immobles que han passat a mans d’inversors com a valor refugi o que allotgen temporalment turistes de luxe.

Dues dècades després de començar el desenvolupament del 22@ al Poblenou, a Barcelona no han deixat d’aparèixer projectes basats en la conversió de sòl industrial en terrenys residencials i productius. Una dinàmica que té la seva raó de ser en la manca de solars disponibles a la ciutat i que ha trobat una mina d’or al voltant del projecte ferroviari de la Sagrera-Sant Andreu. El darrer projecte singular? L’autodenominat ecodistricte de la Mercedes, fruit de la iniciativa de la promotora Conrem Tramway en els solars que l’automobilística alemanya ocupava al Bon Pastor.

La futura seu de la Cambra de Comerç, ubicada en un gratacels al 22@ -a l’avinguda Diagonal, número 59, cantonada amb Selva de Mar-, remou el moviment veïnal de Sant Martí, abans i tot de formalitzar-se el projecte. Es tracta d’una iniciativa que va començar a gestar-se en temps de l’alcalde Joan Clos i que s’ha concretat durant el mandat d’Ada Colau: l’Ajuntament de Barcelona va adjudicar el 2006 a la Cambra el dret de superfície a 75 anys amb opció de compra d’un terreny municipal per fer-hi un edifici d’oficines, i des del 2019 es compromet a ser-ne el principal llogater.

A nadie se le ha ocurrido nunca echar abajo el Hotel Palace Barcelona -*****, antiguo Hotel Ritz, “Atemporal”-, inaugurado en 1919, y colocar en el lugar de sus 120 habitaciones otros tantos contenedores marítimos [ver página 26]. Si tenemos en cuenta que una habitación clásica -“Relajación pura”- ocupa 38 metros cuadrados y que un contenedor marítimo clásico -marca Evergreen- ocupa 27 metros cuadrados, necesitaríamos unos ciento setenta containers. El satánico guitarrista de los Rolling Stone Ronnie Wood se quedaría con cinco, porque él siempre duerme en una suite.

L’equip municipal presidit per Ada Colau ha decidit, unilateralment, reobrir la guerra de les terrasses i enfrontar-se directament amb tota la restauració i amb el conjunt de la ciutadania. [...] Estem davant d’una situació absolutament irracional, que solament motiva la ràbia i l’odi contra un sector, és absolutament intolerable”. Aquest és un fragment de les declaracions fetes pel director del Gremi de Restauració de Barcelona, Roger Pallarols, després que l’Ajuntament aprovés escurçar l’horari nocturn en les terrasses d’alguns dels punts més sorollosos de la ciutat.

El futbolista del FC Barcelona Gerard Piqué, el conseller delegat de Glovo, Òscar Pierre, l’hoteler Pau Guardans Cambó, el perfumer Marian Puig, la multimilionària empresària Maria Reig, el banquer Juan Antonio Alcaraz (CaixaBank), el farmacèutic Sergi Ferrer-Salat i companyies de la dimensió del Banc Sabadell, Abertis, Applus, Freixenet, Damm, el Grup Godó, Catalana Occidente, Esteve, Fluidra, Cuatrecasas, Grífols o Colonial són només alguns dels noms que formen part de Barcelona Global, un dels principals lobbies econòmics de la ciutat.

L’augment dels preus de la gasolina, el gas i l’electricitat continua imparable igual que el dels aliments, molts d’ells de primera necessitat, i els de l’habitatge. Omplir la cistella de la compra o pagar els subministraments bàsics està resultant per a moltes famílies una tasca faraònica, no només pels problemes de proveïment de matèries primeres provocats per la guerra a Ucraïna.