| « | febrer 2012 | |||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| dl | dm | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | ||
| 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 |
| 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 |
| 20 | 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 |
| 27 | 28 | 29 | ||||
Consideracions generals
Des de la Favb s'agraeix la resposta detallada i escrita, que representa una novetat respecte de PAMs anteriors.
El retard que ha dut el PAM i l’eclosió de una crisi econòmica estructural faria important revisar els continguts, donant prioritat als aspectes socials i readaptant alguns dels objectius a la nova realitat.
Els objectius relatius a temes mediambientals també haurien de ser revisats i incrementats de manera que fossin més ambiciosos. Molts dels projectes urbans de Barcelona depenen del finançament a través dela venda de pisos al mercat lliure: abans d’emprendre aquestes obres caldria un estudi de viabilitat i després ajustar l’abast dels projectes. Caldria aprofitar la crisi des de la vessant de l’oportunitat que pot representar per promoure mesures d’habitatge social de lloguer, sense que això representi donar injeccions financeres a les empreses privades sense obtenir a canvi compromisos socials.
Llegir més >
Aquest dilluns 15 de setembre ha tingut lloc l'Audiència Pública sobre el Pla d'Actuació Municipal (PAM) 2008-2011, al Saló de Cròniques de l'Ajuntament de Barcelona.
Us adjuntem dos documents en pdf (feu un clic al títol per veure'ls) amb la resposta a les nostres propostes que l’Ajuntament ens ha enviat i, que sota la seva perspectiva, han estat acceptades. D'altra banda, us adjuntem unes primeres valoracions de la Favb a aquesta resposta.

Finalment us podem fer a mans aquest document de propostes al PAM 2008-2011 que ha estat fruït del treball col·lectiu de moltes persones i entitats veïnals i ciutadanes.
Per les Associacions de Veïnes i Veïns i la FAVB aquest document representa una posada al dia de les nostres reivindicacions a nivell de ciutat i una guia que pot i ha de guiar la nostra acció al llarg dels propers anys. De ben segur que en una realitat canviant com la que vivim a Barcelona moltes de les propostes s’hauran de modificar o incloure’n de noves que ara ni tan sols imaginem. Totes aquestes reivindicacions i propostes dissenyen, en el seu conjunt, un model de ciutat que és el que des de fa prop de 40 anys venim construint a Barcelona.
Podeu baixar tres pdfs amb les 470 propostes al Pla d'Actuació Municipal, les 62 prioritats que es fixa la Favb com a mesures més urgents i l'esquema del procés que s'ha desenvolupat per arribar a aquestes conclusions.
Finalment us podem fer a mans aquest document de propostes al PAM 2008-2011 que ha estat fruit del treball col·lectiu de moltes persones i entitats veïnals i ciutadanes.
Anna Alabart, Catedràtica de Sociologia i Doctora en Ecocnomia (per la UB)
En termes generals, trobo a faltar:
(1) l’element formació que hauria de tenir-se en compte transversalment i especialment en alguns dels apartats , per exemple, en tractar de l’ús del temps.
(2) Tot i que en algunes ocasions ho afegiu (punt 1.4.3.1), penso que caldria fer més èmfasi en la qüestió dels recursos materials. Cal poder finançar les propostes que s’aprovin.
(3) Em sembla que s’ha tingut poc en compte els problemes (bàsicament d’accessibilitat els incapacitats) i que caldria introduir-ho.
A banda d’aquests tres aspectes, apunto una sèrie de comentaris més concrets:
- en el punt 1.1.5, Al final del comentari de la la FAVB proposo afegir-hi : Les aules de barri, que caldria universalitzar, hauriem també com a funció contribuir a la igualtat d’oportunitats.
-al 1.4.2 hi afegiria (en el comentari de la FAVB) el tema de la formació per facilitar la participació
- el 1.5.1.1 em sembla molt important, però els cubs addueixen que si no tenen marques (a partir de l’esport competitiu) no tenen recursos. Novament cal doncs garantir la qüestió del finançament
- El mateix succeeix en el punt 1.5.2.1 i el 1.5.2.2 si no hi ha finançament les escoles (i els instituts ) es neguen a deixar utilitzar les instal•lacions fora de l’horari escolar. Cal tenir-ho en compte.
- 1.6.4 afegir-hi: i s’evitaran les paraules foranies quan hi ha equivalent en català. Per començar en aquest mateix text.
- Afegir 2.3.3.5 Control de la contaminació produïda pel transport públic i vehicles de serveis públics
- 3.1.3.1 afegir: intervenció en les infraestructures bàsiques que en la pràctica són quasi monopolis (telefònica és el millor exemple)
- 3.2.61 afegir: dotar-la de suficients recursos
- 3.3.1.1 afegir al comentari de la FAVB: i assegurar-ne una mínima qualitat
- 3.6.1 : cal canviar la paraula “clusters” per grups
- 3.6.3: i per a la resta de la ciutat?
- 3.10: Què vol dir? Que el capital no ha de contribuir?
- 4.1.3.3 afegir: i patologies similars
- 4.2.4.1 afegir>: tal com estableix la llei del sòl
- 4.3.7 afegir: i garantir-ne la publicitat
- 5.1.4 La FAVB i les AAVV no hi haurien de jugar un paper important?
- 5.5.7 afegir-hi la contaminadió sonora i visual
- 6.1.8.1 : i revisar els senyals
- 6.2.1.2: afegir: i assegurar l’existència de pantalles informatives a tots els transports.
- 6.2.2.1 en lloc de "gent gran" posar "per als vianants"
Albert Ferris, (CAPS)
1.- ADOLESCÈNCIA I JOVENTUT
1.3.11 Estendre experiències europees de diagnòstic com les promogudes per Universitats europees com la de Perugia a Barcelona. L’aval del Centro di Ricerca de Florència sembla creïble.
2 i 3. PARTICIPACIÓ CIUTADANA
1.7.1.5 Adoptar criteris de qualitat participativa detallats a l’aliança d’organitzacions internacionals de pacients (IAPP) i de l’associació Internacional per la participació pública (IAPO)
1.716. Exigir la recepció de la documentació prèvia a les trobades “participatives” una setmana abans de la seva celebració
4 i 5. EL VERD I LA DIVERSITAT
2.1.2.1 Promoure la presentació conjuntament amb el Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de la Generalitat de Catalunya (CADS), de l’informe sobre el Medi Ambient i Desenvolupament Sostenible Catalunya 2007.
2.12.2. Demanar l’aval europeu de la Paneurope Actions Network (PAN) sobre els productes emprats als espais verds ciutadans
6. AGENDES 21
2.5.1.1 Promoure i aconseguir agendes 21 de districte a tots els districtes que encara no les tenen
7. ALTA VELOCITAT
4.3.3.1 Desplegar el compliment dels criteris participatius de la nova Llei de l’Obra Pública del 4 de Juliol (3/2007)
8. PAISSATGE URBÀ
4.5.4.1. Impulsar el debat promogut pel manifest de la World Carfree Network orientat al redisseny de les ciutats sense hipoteques automobilistes exagerades
9,10,11 i 12 SALUT PÚBLICA
5.5.5.1.Estendre el contingut i exigències del “Manifest de Barcelona”, generades a les darreres Jornades Europees sobre Precarietat i Salut (5581?)
5.5.3.1.Disposar d’un mapa de districte, dels recursos executius i de Govern ofertats a l’estil del model que hi ha al dossier de la revista de la FAVB “Carrer nº 103.
5.5.4.1.Concreció de l’estratègia comunitària “PACAP” a tots els barris i districtes, no només els afavorits per la pedrea de la Llei de Barris
5.5.6.1.Promoure les xarxes d’usuaris participatius segons criteris i dibuixos de la Plataforma en defensa de la salut Pública
13. PACTE PER LA MOBILITAT
6.2.8.1 Debatre les “10 maneres de lluitar contra la dependència del cotxe” de www.decreixement.net
PRIMERA PREGUNTA SOBREVINGUDA
Davant del panorama de crispació pels impactes negatius de les incidències derivades del funcionament dels serveis públics, de la mateixa manera que existeixen “Consells de Seguretat Ciutadana”, no seria bo disposar d’un “Ens” que ampliés el contingut de les actuals comissions tècniques de districte i que vetllés pel correcte desplegament de els obres i millores que ara percebem com un rosari de cataplasmes sense ordre no concert?
SEGONA PREGUNTA PASSEJANT PEL PARC DE LA PRIMAVERA I MONTJUIC /POBLE SEC
Sota del parc hi ha un refugi, unes oficines, una indústria transformadora i al bell mig, el CAP Les Hortes ... Quan s’aprovarà un pla d’usos de Montjuïc que fixi usos compatible en zones-frontera, una mena de 22@ verda?
Mercè Tatger, Historiadora
Una primera constatació és que estracta d'un texte molt generalista com una mena de declaració d'intencions redactades en infinitiu que es presten a ambigüetats i a una manca de concrecions territorials i de terminis.
Proposo:
1.1.4 Suprimir el mes rapidament possible els barracons dels districte on encara n'hi han, fitxant un calendari.
1.1.5.crear espais de permanencia dels alumnes despres de classe de l'estil que la Conselleria de benestar està creant al Garraf i d'altres comarques.
1.6.1. Promoure la cultura a nivell de Districte i de barri concretat en Plans Culturals a barris en transformació (Barceloneta, Poblenou).
1.6.3. Espais per artistes novells a les fabriques del Poblenou i d'altres llocs de Barcelona.
1.6.5. Completar el mes aviat possible el Pla de biblioteques en especial a árees en creixement i manca dE dotacions ( Poblenou).Definir i complir clarament els terminis
1.6.6. Redactar un Pla Integral de Patrimoni Industrial de Barcelona.. Estudis, senyalització, preservació, memòria històrica de la clases populars i obreres i del treball la ciencia i la innovació.
2.1.3.5. A Montjuic, mantenirles trames residencials històriques ( Satalia i barris del Port)evitant els usos agressius del seu entorn. Modificació/ajornament del Pla d'usoso de la Muntanya de montjuïc
2.2.2. Millora del transport public augmentant la frequencia de pas i la perllongació horaria dels autobusos en escpecial linies concretes força deficitàries en frequencia i horaris ( 43, 41, 7, etc ).
3.1.1. reallotjaments d'empreses afectades per operacions urbanistiques massives ( Zona Franca, Poblenou).
3.1.4. Evitar-ne l'expulsio ( d'activitats econòmiques que creen xarxes veinals i mantenen la diversitat i la riquesa).
3.2.4. Programes específics adressats a les escoles que reconeixin la trajectòria cientifico-tecnica i innovadora de la ciutat al llarg de la seva història
3.3.2.Evitar l'implantació d'empreses relacionades amb l'armament.
3.6.1. Apoiar els clusters existents a la ciutat amb suports de permanencia i creixement
3.6.4. Aquesta nova centralitat no es pot fer a costa del teixit existent, s'ha de compaginar.
Respecta a l'habitatge és molt genèric i caldria concretar amb l'habitatge protegit
4.1.4. les remodelacions han de ser molt atentes a les caracteristiques del teixit social
4.4.3. Pla de Patrimoni industrial que inclogui la catalogació i el respecte pel habitatge popular i obrer de la ciutat
5.4.3. Habitatges assequibles quan a on concreció.
| « | febrer 2012 | |||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| dl | dm | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | ||
| 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 |
| 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 |
| 20 | 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 |
| 27 | 28 | 29 | ||||
La creu del turisme a BarcelonaQuè és Carrer Contacte Per rebre carrer a casa Publicitat Números anteriors |