Sobre els fets ocorreguts a Serveis Socials de Ciutat Meridiana

  • Publicat el dijous 08 de setembre del 2016 | 11:47
Autor: 

Els fets que es van produir aquest dimecres, 22 d’octubre, durant una protesta veïnal a l’oficina de Serveis Socials de Ciutat Meridiana -acció en què es va arribar a una lamentable destrossa de material-, haurien de fer-nos reflexionar molt seriosament a tots plegats sobre la situació límit que estan vivint els barris més empobrits de Barcelona. Hi ha de reflexionar el moviment veïnal, considerant la gravetat del moment. Però hi ha de reflexionar sobretot la pròpia administració municipal, que defugiria les seves responsabilitats si pensés que el que té plantejat a Nou Barris és un problema de vandalisme, i que cal resoldre’l amb una demostració d’autoritat.

No. A “Villa Desahucio” el problema és la pobresa d’unes famílies que sobreviuen amb un dels nivells de renda més baixos de tota la ciutat, i on les comitives judicials gairebé formen part del paisatge. El problema són també uns serveis socials, concebuts en una altra època per evitar l’exclusió de determinats col·lectius o ajudar a superar dificultats transitòries, però que avui es veuen depassats pel que fa a recursos, protocols i fins i tot filosofia de treball davant la tremenda desolació que han causat la crisi i les polítiques d’austeritat. El problema rau també en les limitacions de les pròpies associacions veïnals i les entitats solidàries, que malden per modular el descontentament d’una gent que se sent quotidianament maltractada i humiliada, mirant d’ajudar-la a reconquerir la seva autoestima i tractant d’articular el seu moviment amb demandes concretes a negociar...

Els fets de Ciutat Meridiana ens alerten, però, que l’atmosfera s’està carregant perillosament d’electricitat. Les situacions poden desbordar-se. I poden fer-ho, com en aquest cas, de la pitjor manera: desfermant la ira no tant contra els responsables de la injustícia i les desigualtats... sinó contra unes instal·lacions públiques d’atenció a la ciutadania o contra els seus treballadors i treballadores. Per això mateix l’ajuntament no pot amagar-se al seu darrere. Cal recordar potser la seqüència dels esdeveniments? La tensió va començar a pujar dilluns, amb un grup de famílies necessitades sortint en llàgrimes de l’Audiència Pública del Districte. Es va enfilar més encara el mateix dimecres, quan el veïnatge va aturar de bon matí dos desnonaments al carrer de les Agudes, a punt de ser executats malgrat les promeses tranquil·litzadores de l’administració. I va acabar esclatant a la seu dels Serveis Socials en absència d’un interlocutor del Districte.

És urgent asserenar els ànims, restablir ponts de diàleg entre el veïnatge i l’administració municipal, incloent-hi el propi personal de Serveis Socials. No serà pas la FAVB qui justifiqui cap acció violenta, cap insult, cap destrossa de mobiliari públic. Que imperi, però, el seny i la responsabilitat davant el que ha estat, per damunt de tot, un esclat de desesperança. (Que l’Ajuntament de Barcelona s’abstingués de personar-se com acusació particular en un eventual procediment judicial contribuiria sens dubte a distendre l’actual clima de crispació). Prenguem la mesura del sofriment humà acumulat. I apliquem-nos a respondre-hi amb justícia social, respecte a la dignitat de les persones i solidaritat. No tenim tot el temps del món.

Any: 
2014