Quan un espai reivindicat pel moviment veïnal com Can Ricart es crema, i es cremen precisament les naus que havien de ser conservades segons la proposta municipal, sembla lògic preguntar-se qui ha cremat Can Ricart. A l’espera que els tècnics de la policia i dels bombers investiguin, algunes respostes les tenim ja: Can Ricart l’ha cremat l’especulació. L’han cremat els polítics que es pleguen als interessos immobiliaris i financers. L’han cremat la lentitud en la resposta a reivindicacions fonamentades i legítimes. L’han cremat aquells que ja no recorden qui i sobretot per què van ser escollits. L’han cremat els qui confonen el diàleg amb la imposició prepotent, els qui no entenen el valor de comptar amb una societat civil conscient i organitzada com a garantia de futur. L’han cremat els qui entenen la propietat privada com un exercici feudal de drets sense assumir cap responsabilitat social… i els qui no vetllen per l’interès col·lectiu fent complir aquestes responsabilitats. Cap aquí hauran d’adreçar les investigacions els qui cerquin les responsabilitats (nosaltres les exigirem) i apuntant aquí trobaran el nostre índex, les nostres indefugibles preguntes. No són gaires noms i totes i tots els tenim al cap. Poden estalviar-se molts diners públics si, com a les novel·les negres clàssiques, es pregunten a qui beneficia que Can Ricart es cremi.
També ens hem de preguntar què es perd si Can Ricart es crema. Més enllà de les parets, Can Ricart representa un bocí de la història industrial de Poblenou, de la història industrial de Barcelona, de la qual Can Ricart ha esdevingut un emblema gràcies a les lluites de les veïnes i veïns de Poblenou. Per tant, perdre Can Ricart significa per a les persones que vivim avui a Barcelona i per les que viuran en el futur, perdre un punt de referència que ens ajudi a mantenir el contacte amb els nostres orígens. Recuperar l’ús productiu i social que ha tingut aquest espai a Poblenou significa treballar per un model de ciutat amb una dimensió més humana. Un model de ciutat que aposti per la cohesió social basada en dotar els espais d’un significat comú, en disminuir la densitat de l’edificació en benefici d’una ciutat amb una major dotació d’equipaments necessaris. Certament, es tracta d’un model que beneficia les persones que viuen a la ciutat i no les que mercadegen amb ella.
Per tot això, exigim que s’aclareixin les responsabilitats legals en l’incendi de Can Ricart i la Favb es personarà en la denúncia juntament amb l’Associació de Veïns de Poblenou i la resta d’entitats. Entretant, pensem que cal obligar a la restauració de les naus afectades a l’espera que s’aprovi el Pla de Protecció d’aquest conjunt. Un pla que no pot ignorar les justes demandes de les entitats que defensen el projecte.
Barcelona, 6 d’abril de 2006
