Gemma Aguilera

2026, l'horitzó d'un metro potent amb forats negres

  • Publicat el dijous 13 de desembre del 2018 | 16:24

L’any 1924, un comboi de Metro iniciava el primer viatge per la vida subterrània de Barcelona. Avui, gairebé un segle després, aquesta xarxa de transport és de les més potents d’Europa i afronta la recta final per tancar el cercle i culminar les onze línies ben interconnectades que garanteixin la mobilitat sostenible a la ciutat i la connexió efectiva de tots els barris.

Recuperem la Rambla?

  • Publicat el divendres 04 de maig del 2018 | 10:52

L’Ajuntament de Barcelona està impulsant una actuació urbanística integral per a la Rambla. Un enèsim intent d’abordar la reforma d’aquest passeig emblemàtic de la ciutat que li ha sigut encarregat a l’equip multidisciplinar km-ZERO, dirigit per l’arquitecta i exregidora de Ciutat Vella Itzíar González, guanyador del concurs internacional convocat pel municipi.

Una factura que paguem amb la salut

  • Publicat el dimecres 21 de febrer del 2018 | 12:35

Barcelona és una ciutat oberta al món, atractiva, acollidora i amb una oferta cultural i patrimonial de prestigi mundial. Però la factura que paguen els seus veïns per viure en una ciutat a la cúspide de les destinacions turístiques comença a ser molt elevada i sense un retorn clar. Al complex debat sobre la massificació turística i els seus efectes sobre la vida quotidiana dels barcelonins s’hi suma un altre element, que sovint passa més desapercebut però que posa en risc la salut de tothom.

L'amiant, enemic silenciós a Barcelona

  • Publicat el dimecres 08 de novembre del 2017 | 17:23

Finals del franquisme. La indústria comença a recuperar el pols i el país s’obre al món. Un negoci a la vista: productes fets amb derivats de l’amiant, un mineral molt perillós prohibit a bona part del món per la seva toxicitat. Catalunya i l’Estat es converteixen en els principals exportadors d’uralita i productes pneumàtics. Beneficis milionaris. Treballadors desprotegits.

Barcelona, cau de nazis i feixistes

  • Publicat el dissabte 10 de desembre del 2016 | 18:00

L'Espanya franquista de la postguerra va mantenir la col·laboració amb els aliats feixistes i nazis que havia aconseguit durant la guerra civil. Aquesta ‘amistat’ va servir al franquisme per establir relacions diplomàtiques, econòmiques i culturals amb Alemanya i Itàlia, però sobretot, va ser la clau per fer més potent la xarxa de repressió militar, policial i d’espionatge, tant a l’Estat com a l’exterior, on els exiliats van ser considerats criminals fugits d’un règim amic del nazisme i el feixisme.