A Barcelona l’especulació ha adquirit una dimensió global que està fora de control, un fenomen que està comportant processos d’expulsió veïnal dels barris, convertint-los en territoris temàtics al servei dels interessos dels inversors, les immobiliàries i la indústria turística.
A Barcelona, el capital financer s’ha estès per la ciutat amb un increment de prop d’un 43% durant el 2017 respecte de l’any anterior. El 85% d’aquest capital és d’origen internacional i busca taxes de rendibilitat segura, principalment en inversions en el mercat residencial, sense que importin els efectes que tenen sobre les comunitats veïnals de la ciutat.
Com a conseqüència, els preus de l’habitatge, especialment els dels lloguers, s’han disparat en els últims dos anys més d’un 20% fins a arribar als 900€ de preu mitjà a la ciutat, un preu més alt que el salari mínim i que supera amb escreix el desitjable 30% dels ingressos familiars. Es calcula que en aquest any hi haurà 44.000 finalitzacions de contractes de lloguer a la nostra ciutat. Un reflex d’aquesta situació és que el 84% dels desnonaments de 2016 -dades del CGPJ-, estan directament relacionats amb el règim de lloguer o amb el fet de no poder afrontar els forts increments especuladors.
Davant la desregularització i la situació d’injustícia que genera la legislació en matèria d’habitatge, és urgent canviar el marc legislatiu, començant per la Llei d’Arrendaments Urbans (LAU) en l’àmbit estatal, i garantir d’una vegada per totes el reconeixement del dret social a l’habitatge per sobre de l’interès privat, tal com proclama la Llei de l’Habitatge del 2007. Aquest marc s’ha de dotar d’eines normatives i fiscals per tal que l’Índex de Preus de Referència sigui d’obligat compliment, així com l’eliminació de les prebendes fiscals de les SOCIMI (Societats Anònimes Cotitzades d’Inversió Immobiliària).
Calen mesures més ambicioses per fer créixer exponencialment el parc públic d’habitatge, principalment de lloguer social i assequible. La Favb, conjuntament amb la PAH, el Sindicat de Llogaters i l’Observatori Desc hem presentat una moció a l’Ajuntament perquè implementi algunes actuacions en aquest àmbit. En qualsevol cas, cal revertir la desregulació total que té el mercat immobiliari i que ens està fent fora de les nostres cases, els nostres barris i les nostres ciutats.
Per aconseguir tots aquests canvis cal la mobilització de la gent afectada i de tota la ciutadania. Per aconseguir-ho, cal començar per treure a la llum pública el malestar social que comporta la situació actual. El drama personal de deixar casa teva i els vincles comunitaris del barri (espai relacional, escoles, família…) s’ha de visibilitzar de forma col·lectiva. Les repercussions psicològiques per no poder aconseguir un arrelament estable en un habitatge fan que aquesta societat esdevingui malalta, alhora que converteixen els nostres barris en espais anònims i sense identitat.
Quatre propostes de la Favb per a la gent afectada:
1. Acudir a l’associació de veïnes i veïns del barri o col·lectius de treball d’habitatge de la zona
Ser obligat a mudar-te de casa és una desgràcia personal, però també ha de ser un problema polític. La socialització de la problemàtica en el marc territorial del barri possibilita l’apoderament, la generació de sinergies d’ajut mutu i la capacitació de coneixements per fer front a les diverses casuístiques. La Comissió d’Habitatge de la Favb ha elaborat una guia per a les associacions (enllaç) per apoderar els afectats, autoorganitzar-los, donar-los eines orientatives i/o adreçar-los al Sindicat de Llogaters i a altres col·lectius, i també als organismes que poden donar suport sobre els casos específics.
2. Certificat de la Favb
L’any passat la Generalitat va crear l’Índex de Preus de Referència dels Lloguers. Un índex que marca uns preus de referència que en molts casos són superiors a les possibilitats reals de molta gent però, tot i això, veiem com el mercat immobiliari de la ciutat els supera amb escreix. La Favb no dubtarà a denunciar com a especuladors tots aquells propietaris que apugin els preus per sobre del que marca aquest índex. Amb una llei justa la seva pràctica seria il·legal. Volem que entre l’opinió pública es vagi consolidant aquesta opinió, per restituir la dignitat i fugir de l’estigmatització de la gent que no pot pagar el lloguer.
La Favb posa a disposició del llogater que estigui davant d’una puja abusiva un certificat personalitzat que aquest entregarà al propietari de l’immoble on constarà el preu recomanat per l’índex esmentat segons la zona i la tipologia del pis on viu, i s’instarà a no superar-lo en cap cas. Creiem que aquest document, segellat per la Favb, ajudarà a apoderar el llogater davant del propietari i contribuirà perquè les dues parts siguin conscients que el seu contracte privat té una dimensió social amb repercussions reals sobre la configuració dels nostres barris i de la nostra ciutat.
3. Resistència a marxar de casa
L’habitatge s’ha convertit en un objecte d’especulació descontrolat, més quan són fons voltors els que s’estan expandint fent-se amb bona part del parc d’habitatges disponibles. En aquestes situacions, considerem que és legítima l’opció de la resistència a marxar de casa que facin totes aquelles persones que fins llavors havien complert els seus deures com a llogaters però que en la renovació del contracte no poden afrontar una puja desmesurada o que es trobin davant la rescissió del contracte com a excusa per revaloritzar el lloguer. Els hem de recolzar, especialment en tots aquells casos de famílies vulnerables. Els drets que no defensa la llei s’han de defensar al carrer, mobilitzant-nos conjuntament amb altres actors com el Sindicat de Llogaters. La Favb, en la mesura de les seves possibilitats, orientarà qui faci aquest pas. Esgotar totes les vies legals permet fer pressió per obrir espais de negociació que donin una sortida concreta a la continuïtat habitacional dels llogaters i, alhora, amb la multiplicació d’aquestes resistències pretenem convertir l’expulsió dels veïns i veïnes en un problema polític de primer ordre.
4. “Mudances de protesta”
Animem també a accions de visualització de les problemàtiques concretes i els drames personals que s’estan vivint amb aquest procés d’expulsió veïnal avalat per les pràctiques mercantils i la permissivitat d’administracions públiques irresponsables amb els seus compromisos socials. Hem de deixar clar a tothom que ens volem quedar a casa nostra. I finalment, si no s’ha pogut aconseguir que els afectats continuïn vivint a casa seva i es veuen obligats a marxar, no volem que ho facin amb el cap cot. La Favb ha dissenyat amb la cooperativa Alencop el projecte “Mudances de protesta”. Es tracta de convertir el tràngol tan molest del trasllat en una cercavila amb pancartes i megafonia que porti els paquets pel mig del carrer i mostri el malestar al barri. Les mudances seran una crida pràctica al suport mutu que alleugerà aquesta tasca tan ingrata i, tanmateix, serà una manifestació que visibilitzarà aquesta injustícia.
En el mes de març començarà una campanya de micromecenatge per finançar aquest projecte que ha estat seleccionat per la Fundació Goteo.
Barcelona, febrer de 2018
Comissió d’Habitatge Favb
