L'amiant, enemic silenciós a Barcelona

  • Publicat el dimecres 08 de novembre del 2017 | 17:23
Els 2.000 treballadors de l'antiga fàbrica Macosa estaven exposats a l'amiant

Finals del franquisme. La indústria comença a recuperar el pols i el país s’obre al món. Un negoci a la vista: productes fets amb derivats de l’amiant, un mineral molt perillós prohibit a bona part del món per la seva toxicitat. Catalunya i l’Estat es converteixen en els principals exportadors d’uralita i productes pneumàtics. Beneficis milionaris. Treballadors desprotegits.

Aquesta és la gènesi d’una plaga que, mig segle després, encara produeix víctimes mortals i amenaça els ciutadans de forma invisible. L’amiant, un mineral gairebé indestructible però que s'erosiona molt fàcilment i es desfà en micro-partícules que es barregen amb l'aire, continua present a Barcelona i molts altres indrets del país. Silenciós, però mortal, s’ha convertit en un record amarg de la vida centenària d’una fàbrica emblemàtica del Poblenou, l’antiga Macosa, dedicada al sector ferroviari.

“Tots els treballadors, uns 2.000, estàvem exposats directament a l’amiant. Ara en paguem les conseqüències. Sabem que de forma oficial, 25 companys han mort per una malaltia pulmonar provocada per l’amiant, i hi ha 15 persones més malaltes. Vam viure 30 anys sense ser-ne conscients, però fa uns anys que vam començar a conèixer la mort d’ex-companys, i aleshores ens vam mobilitzar per defensar els nostres drets, però sobretot, per conscienciar la societat que l’amiant no és el passat, encara pot fer molt mal”, explica el Ferran Saro, portaveu de l’associació de jubilats de Macosa.

Un grup d’antics treballadors van posar fil a l’agulla. El primer pas va ser donar suport a les famílies dels morts i els malalts per poder reclamar judicialment una indemnització. “És una malaltia professional i li correspon una indemnització i també una pensió; una tasca feixuga però que ja tenim ben encaminada perquè és indiscutible”, apunta Saro, que insisteix que més enllà dels diners, l’associació busca també que la sanitat pública catalana s’impliqui a fons amb els controls periòdics als treballadors que en algun moment han estat exposats a aquest mineral.

Es calcula que hi ha 413 empreses i 3.486 treballadors exposats a l’amiant. “Volem que siguin controls automàtics, que no haguem de perseguir nosaltres la sanitat, perquè la llei els obliga”, avisa en Ferran Saro, que té la sort d’estar controlat i de moment no pateix cap afectació. Amb tot, demana no abaixar la guàrdia: “Jo de moment tinc sort, però molts altres companys no”.

Per altra banda, la comissió de jubilats de Macosa no oblida la memòria històrica del patrimoni industrial de la fàbrica i què va representar per al Poblenou. “Macosa va ser molt important per al barri, i els seus treballadors van abanderar una important lluita obrera per conquerir drets. Tot això s’ha d’explicar a les generacions futures, i alhora hem d’homenatjar els companys que han mort a causa de l’activitat de la fàbrica”, afegeix el portaveu dels jubilats.

Un missatge a la societat
Però el principal valor de la campanya que han posat en marxa els ex-treballadors des de fa uns mesos no només és en clau interna, sinó que, sobretot, pretén crear consciència ciutadana sobre la greu amenaça que suposa tenir a la ciutat restes d’amiant. “No hi ha prou consciència social i política sobre aquesta plaga, és molt perillosa i la tenim molt a prop, potser a casa, a l’escola dels fills o a l’edifici de la cantonada”, adverteix Ferran Saro.

És per això que l’associació també fa una feina de pedagogia a les escoles i els instituts, però també als hospitals, amb propostes de treball i recollida de dades. “Fem un treball de conscienciació amb la gent jove i també amb les entitats i associacions de veïns perquè coneguin el perill de l’amiant”, explica.

I aquí les administracions són clau. Una part de la campanya està dedicada a recollir signatures -ja en sumen 8.000- per pressionar perquè es faci un cens exhaustiu de la presència d’amiant al país. “Demanem a la Generalitat i als ajuntaments que facin un cens de les construccions amb amiant, i sobretot, una programació per eliminar-lo de totes les ciutats i pobles i també un programa d’ajudes a la rehabilitació per als veïns que tinguin casa seva afectada”, explica Saro, que afegeix que també “estem en contacte amb els millors experts de malalties pulmonars per tal que puguin investigar més. En aquest sentit, cal una acció financera decidida de les administracions, que també reclamem amb la campanya”.

Els primers passos en ferm
Saro reconeix que la pressió ja ha tingut efectes positius. En el cas de l’Ajuntament de Barcelona, s’ha celebrat un ple sobre l’amiant, que va aprovar per unanimitat comprometre’s a elaborar un cens a la ciutat, un pla per eliminar-lo i un paquet d’ajudes per a rehabilitacions.

Per altra banda, el districte d’Horta-Guinardó també ha fet un pas endavant. Amb barraquisme als anys 40 i 50, quan als anys 70 es van eliminar les barraques, les uralites es van trencar i van quedar a terra. De manera que, tal i com denuncia Ferran Saro, “el parc del Guinardó està completament ple de restes d’amiant que la gent trepitja. És una zona molt d’esport i amb col·legis, i és molt fàcil respirar amiant”. És per això que el districte ha enviat un expert a la zona perquè faci una proposta per retirar l’amiant. “Anem pel bon camí”, conclou el representant dels jubilats de Macosa.

Les xifres de la plaga
Segons l'última avaluació del Programa de Vigilància de la Salut dels Treballadors Exposats a l'Amiant (PIVISTEA), a Catalunya hi ha 413 empreses registrades i 3.486 treballadors exposats a l’amiant. A més, hi ha 291 centres educatius amb amiant en algun punt de la seva estructura, 16 dels quals es troben a l’Àrea Metropolitana de Barcelona. I si bé l’amiant va ser prohibit l’any 2002 per una directiva de la UE, les conseqüències de l’exposició a aquest mineral -una sola partícula aspirada per una persona pot provocar un càncer de pulmó-, els experts remarquen que les malalties relacionades amb l’amiant tenen un període de latència d’entre 30 i 50 anys. És a dir, que a partir de l’any 2020 hi podria haver un pic d’afectats.

Secció: