Tel.: (+34) 93 412 76 00

“La plataforma Aturem la Guerra segueix present en el suport als refugiats”

El 15 de febrer de 2003, el passeig de Gràcia de Barcelona va omplir-se com ben poques vegades ho havia fet. Aquell dissabte d’hivern, moltes persones van viure la que fins aleshores era la manifestació més massiva de la seva vida. Al voltant d’un milió de persones van prendre els carrers de la capital catalana per rebutjar la imminent invasió nord-americana de l’Iraq.

El “no a la guerra” va ser un clam global, després que el Fòrum Social Mundial -era l’època d’auge del moviment altermundista- escollís aquella data per mostrar el rebuig que generava un conflicte bèl·lic justificat pel govern de George W. Bush a partir d’una enorme mentida: les suposades armes de destrucció massiva que tenia el règim iraquià de Saddam Hussein. La de Barcelona va ser una de les manifestacions més concorregudes del planeta i va ser organitzada per la Plataforma Aturem la Guerra (PAG).

Francesc Tubau n’era el portaveu i recorda a Carrer que si bé no va constituir-se formalment fins al 2002, la plataforma havia tingut com a embrió les mobilitzacions -força més reduïdes- que durant els anys noranta s’havien fet contra les guerres de l’antiga Iugoslàvia.

Va ser precisament la confluència d’aquest grup amb el potent moviment antiglobalització el que va donar a la PAG la potència que va tenir aquell 2003, amb l’adhesió de sindicats, col·lectius feministes, organitzacions ecologistes, institucions, partits polítics, universitats… S’hi van sumar uns 200 col·lectius. “En aquell moment, molta gent va sentir-se interpel·lada i va apuntar-se a la plataforma, si bé eren col·lectius que no tenien el pacifisme, l’antimilitarisme i la denúncia de les guerres com els seus objectius centrals”, comenta Tubau.

Amb el temps, tota aquesta amalgama es desfaria i la PAG perdria força, si bé el rebuig a la guerra de l’Iraq encara tindria conseqüències polítiques. Després que arran de les eleccions del 14 de març de 2004, el socialista José Luis Rodríguez Zapatero es convertís en el nou president espanyol, una de les primeres decisions que va prendre va ser, precisament, retirar les tropes espanyoles del país àrab, on havien estat enviades pel seu predecessor, José María Aznar.

“La invasió no es va aturar, però durant aquell 2003 es van fer moltes més accions de rebuig a la guerra i crec que molts moviments que aleshores s’hi van sumar van adquirir una experiència organitzativa i una capacitat de mobilització que posteriorment van adaptar a les seves lluites”, comenta Tubau.

De fet, la gran mobilització del febrer de l’any passat en defensa dels refugiats -amb el lema “Volem acollir” i convocada per Casa nostra, Casa vostra– té una clara connexió amb la PAG perquè, com recorda l’antic portaveu de la plataforma, al cap i a la fi bona part dels refugiats ho són per culpa d’un conflicte bèl·lic.

O, dit amb altres paraules, si bé la plataforma Aturem la Guerra va perdre força, els moviments de rebuig als conflictes bèl·lics i de solidaritat amb les seves víctimes indefenses segueixen ben presents a Barcelona, amb rebrots d’una gran capacitat mobilitzadora quan l’actualitat els situa en primer terme.

Francesc Tubau

Favb.cat