L’alt preu de transformar-se per no morir

  • Publicat el dimarts 07 de novembre del 2017 | 13:35
Per a molts paradistes, la remodelació del mercat del Clot va suposar un terratrèmol del que molts en van sortir malparats

Un dels últims mercats municipals sotmès a una remodelació integral és el de Sant Andreu. El 27 de juny passat va començar la construcció de les carpes provisionals i l’objectiu és que reobri les portes totalment renovat durant el primer semestre del 2019, tot i que l’experiència diu que poques vegades es compleixen els terminis. Al marge del calendari, la seva remodelació és una vella reivindicació veïnal perquè l’equipament està molt degradat i cau a trossos. “El mercat és molt vell i l’exigència de renovar-lo i posar-lo al dia ja ve del mandat anterior”, explica el president de l’Associació de Veïns i Veïnes de Sant Andreu, Santiago Serra.

El mercat de Sant Andreu no és només especial per estar situat en el cor d’un dels barris amb més solera de Barcelona. El fet d’ubicar-se a l’interior de l’emblemàtica plaça Mercadal, una plaça porxada i envoltada d’edificis, de tenir una coberta de principi del segle XX obra de la Maquinista que s’ha de protegir igual que el refugi antiaeri que amaga al soterrani, fan que la seva transformació no segueixi el patró habitual de les qüestionades remodelacions de l’Institut Municipal de Mercats de Barcelona (IMMB). Per començar, el nou mercat tindrà dos edificis -el bloc central concentra el producte fresc i el Local de Vendes l’oferta no alimentària- i no disposarà de supermercat.

Les peculiaritats de la reforma no acaben aquí. El volum de l’edifici es rebaixarà per situar-lo al mateix nivell dels blocs del voltant, gran part del seu perímetre serà de vidre i també s’aprofitarà la remodelació per urbanitzar tot l’entorn i pacificar el trànsit. L’obra total està pressupostada en uns 9,5 milions d’euros i l’operació de cirurgia estètica provocarà afectacions al trànsit durant uns 18 mesos. Per a Serra, la reforma no només farà la vida més fàcil a paradistes i clients. “Creiem que el projecte activarà l’eix comercial i pacificarà l’entorn”, explica recordant que el comerç del barri està molt tocat pel fort impacte que ha provocat la presència de grans superfícies comercials a prop.

Reformes traumàtiques
Com passa sempre, mai plou a gust de tothom. Tot i la lectura positiva del projecte, Serra admet que la remodelació també ha provocat crítiques dels comerços del voltant del mercat, que patiran les obres i veuran reduïdes les vendes durant almenys un any i mig. “Continuen estant-hi en contra. Ho estaven abans i ho estan ara”, lamenta. Tanmateix, si per a algú la reforma d’un mercat públic és traumàtica, aquest és el paradista. Molts negocis es queden pel camí perquè el propi projecte racionalitza i en limita l’oferta, perquè no tots poden assumir l’extraordinària despesa que suposa el canvi o perquè estan a punt de jubilar-se. Els que opten per continuar endavant han d’assumir la despesa de la carpa i part de la reforma, cosa que els obliga a endeutar-se durant anys.

Els comerciants de Santa Caterina encara recorden el tràngol que van passar durant la reforma del mercat i el trasbals que va provocar en el barri. “El meu avi ja tenia aquí la parada i la remodelació ens va obligar a començar de nou”, recorda una de les paradistes. La durada de la reforma tenia una previsió de dos anys i mig però es va allargar durant més de sis pels continus endarreriments disparant el pressupost. Els propietaris de peixos Arrom van haver de fer molts números abans de decidir fer el pas. “Molts paradistes van rebre una indemnització simbòlica per vendre la parada i alguns es van haver de buscar la vida de dependents. A nosaltres ens van oferir anar a Fort Pienc però vam decidir quedar-nos aquí i ho celebrem”, asseguren.

Durant aquest 2017 l’Ajuntament de Barcelona ha afegit 2,7 milions d’euros més als prop de 43 milions d’euros previstos inicialment per impulsar les últimes remodelacions dels mercats de Montserrat, Carmel i Besós; i obres menors de millora en deu mercats més. Durant el període 2015-2017 el consistori haurà invertit en la xarxa de mercats municipals 78.417.119 euros. Cal destacar que dels prop de 43 milions d’euros que es gastaran enguany, uns 35 milions es reparteixen en cinc grans projectes ja en marxa, un d’ells faraònic -Sant Antoni- i un altre molt criticat per les entitats veïnals del barri -l’Abaceria- Els altres tres són Bon Pastor, Vall d’Hebron i Sant Andreu.

El mercantilista Model Barcelona de Remodelació
Un dels principals retrets que es fa a l’Institut de Mercats Municipals és la poca cintura que ha demostrat a l’hora de dissenyar els milionaris projectes de reforma, on sempre ha prioritzat el que marca el Model Barcelona de Remodelació deixant en un segon terme les necessitats específiques del barri i dels paradistes afectats. Aquest model prima la rendibilitat econòmica de la inversió realitzada i això passa per adaptar l’oferta comercial, les infraestructures i els serveis a la demanda existent encara que el preu a pagar a nivell humà sigui molt alt.

Les reformes d’aquests equipaments estan plenes de drames personals que s’amaguen darrere un balanç oficial d'èxit que busca convertir també els mercats públics en una atracció turística més. De fet, no es pot entendre una ciutat mediterrània com Barcelona sense els mercats, autèntiques àgores d’intercanvi veïnal i cohesió social.

La història de la Marta Benito és una més que ha quedat a l’oblit. La seva família va ser una de les damnificades per la reforma del mercat del Clot. Regentaven una petita carnisseria i van tancar perquè no podien pagar el cost de la reforma. La mare de la Marta es va jubilar, però ella i la seva germana es van quedar sense feina. “La remodelació va provocar un terratrèmol i molts en vam sortir molt malparats”, recorda. A més, en el cas del mercat del Clot, la reforma va coincidir amb la construcció del centre comercial Barcelona Glòries i això va suposar un pesat llast per recuperar les vendes.

Pujada de preus i transvasament de clients
Una altra de les queixes és que després de la reforma els paradistes apugen els preus per intentar compensar la inversió feta. Això provoca un transvasament de clients cap a altres mercats com és el cas de la Marta, veïna del Fort Pienc, que compra a Santa Caterina perquè els preus són més ajustats en tenir més parades i, per tant, més competència. La distribució de les parades també ha estat qüestionada fins al punt que, en el cas dels Encants Vells, alguns venedors han denunciat reiteradament un tracte privilegiat dels membres de la junta per obtenir les parades millor situades.

Picabaralles a banda, les línies bàsiques d’aquest model de remodelació ara qüestionat per les entitats veïnals per “obsolet” i per respondre a una visió “mercantilista”, passen per la recuperació del valor arquitectònic de l’edifici, la redefinició de l’oferta comercial -un fet que comporta la majoria de les vegades la introducció de nous operadors que distorsionen el comerç del barri-, el soterrament de la logística i la promoció comercial. Seguint aquest esquema s’han modernitzat 19 dels 39 mercats, però la participació veïnal en el disseny dels projectes continua sent una assignatura pendent.

Secció: 
Tags: