Tel.: (+34) 93 412 76 00

Demandes dels moviments socials davant el nou govern de Barcelona (roda de premsa)

Dimarts 11 de juny, 10 hores
Local de la Favb (Obradors 10 -08002-Barcelona)

Convoquen: Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible, Aigua és Vida, Aliança contra la Pobresa Energètica, Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona, PAH, Sindicat de Llogateres, Xarxa per la Sobirania Energètica.

Demandes dels moviments socials davant el nou govern de Barcelona
Aquests dies presenciem com els resultats de les eleccions municipals es converteix en un mercadeig i una lluita pel poder obviant-se quines mesures s’implementaran la propera legislatura per a una vida digna de les persones i la preservació de la biodiversitat que la fa possible. Malauradament s’ha continuat amb la priorització del xoc de blocs per sobre les necessitats de les persones.

Per tot plegat, en un moment on els grans lobbies pressionen en la direcció contrària, des dels moviment socials de la ciutat exigim que es posin al centre les polítiques socials i les necessitats de les persones i el planeta.

Per tant, davant els abusos i atacs a la democràcia dels poders econòmics, les persistents desigualtats i el greu deteriorament ambiental es fa imprescindible abordar les següents demandes a Barcelona en l’acció de govern per a la propera legislatura:

Mantenir el compromís amb el pla decennal d’inclusió; revisar, reforçar i ampliar els plans de barris; reforçament de les polítiques públiques en sanitat, serveis socials i educació, lluitant contra la segregació escolar, desenvolupant polítiques d’ocupació clarament orientades a fer front a la precarietat i els baixos salaris, incorporant mesures urbanístiques que facin front a la gentrificació i l’apropiació privada de l’espai públic.

Fer front als greus problemes socioambientals de la ciutat requereix una visió global de la qüestió i abordar de manera prioritària:

L’emergència climàtica on el canvi de model de mobilitat, la transformació del model energètic, el foment de l’agroecologia, el consum dels productes de km 0, la reducció de la producció de residus, la preservació i control de les nostres reserves hídriques són fonamentals.

Un canvi en el model de mobilitat, amb una aposta decidida pel transport públic: tramvia, metro, xarxa de transport en superfície amb perspectiva metropolitana, posada en marxa d’una extensa xarxa de pàrquings dissuasius, foment de l’ús de la bicicleta i planificació d’un urbanisme favorable als vianants i d’una extensa xarxa d’espais verds amb la renaturalització dels rius Llobregat i Besòs.

Una política de transformació del model energètic local. Amb un operador municipal verd, que no participi de la incineració de residus, amb govern públic-comunitari, que no es limiti a exercir les funcions de comercialitzadora, sinó que exerceixi com a verdader agent de canvi cap a una transició energètica socialment i ambiental justa a la ciutat de Barcelona.

Lluita contra els grans contaminants limitant al màxim el trànsit de vehicles moguts per energies fòssils, l’arribada de creuers, la generació d’energia mitjançant incineració o centrals de cicle combinat de gas o carbó.

Una política de gestió de residus orientada al residu zero, implementació a tota la ciutat del sistema de recollida porta a porta amb una forta limitació de l’ús de plàstics, foment d’envasos retornables, reutilització, reciclatge i que elimini la incineració.

Així mateix:

Implementar la remunicipalització de l’aigua de Barcelona i l’Àrea Metropolitana, així com posar en marxa un espai de concertació entre actors socials i institucionals per tal de vetllar per la gestió de l’aigua com un bé comú, l’acompliment del Dret Humà a l’Aigua i al Sanejament i la preservació dels ecosistemes que abasteixen d’aigua Barcelona i l’Àrea Metropolitana. Tal i com demanen més de 250 entitats, algunes de tercer nivell, en el Compromís per l’Aigua Pública i Democràtica de L’AMB.

Garantir l’accés universal als subministraments bàsics, sigui quin sigui el nivell de renda de la família o el règim de tinença del seu habitatge. En aquest sentit, tota política municipal hauria d’integrar la defensa i l’aplicació en forma de sancions de la Llei 24/2015, com a norma que protegeix els drets de les persones en situació de vulnerabilitat. Per altra banda, cal consolidar l’enfocament de la pobresa energètica des d’una perspectiva de drets, ampliant d’aquesta manera els recentment creats Punts d’Assessorament Energètic per tal que siguin un servei conegut i emprat pel conjunt de la ciutadania i fomentin l’apoderament col·lectiu.

Davant del procés continuat de turistització de la ciutat, i dels impactes que genera als barris en els àmbits ambiental, habitacional, laboral i de precarització, Barcelona necessita polítiques decidides per a una transició en forma de decreixement turístic mitjançant alternatives econòmiques més justes. L’actual consorci públic-privat Turisme de Barcelona ha de ser reemplaçat per una agència pública encarregada de controlar i contenir el sector. L’actual pla d’allotjaments turístic (PEUAT) s’ha quedat curt: es fa necessària l’ampliació de la zona 1 a tota la ciutat, aturant definitivament la concessió de llicència de qualsevol tipus d’allotjament turístic a la ciutat i engegant un procés anàleg en l’àmbit metropolità per tal de no limitar-se a desplaçar el problema.

Posat que l’altra pota principal de la turistització, la mobilitat, sobrepassa les competències municipals tant portuàries com aeroportuàries, cal un acord de ciutat que engegui un procés de diàleg amb la resta d’administracions per tal d’atorgar a la ciutat la gestió d’unes infraestructures que actualment exploten la ciutat fent cas omís del mal que li fan. Aquesta dinàmica d’unitat és igualment necessària per forçar que la Generalitat cedeixi a l’Ajuntament la gestió del 100% de la recaptació de la taxa turística, i que aquesta es destini per llei a finalitats socials concretes com la creació d’habitatge social, el reforç del teixit veïnal i, sobretot, el finançament del procés de decreixement turístic.

En política d’habitatge instem a implementar aquestes 8 mesures de mínims per a la ciutat de Barcelona:

Protocol d’accés a la Mesa d’emergències. Revisió del protocol per permetre-hi l’accés de moltes famílies en situació de vulnerabilitat que actualment no ho poden fer, com són les que provenen de locals, les que han viscut un procés de separació i la demanda judicial no anava al seu nom.

Reallotjament després de desnonament. Acordar el destí del reallotjament amb antelació a la data del desnonament, i evitar l’ús de pensions, que en cap cas suposen una alternativa digna. Compliment amb la Llei 24/2015.

Llista d’espera de la Mesa d’emergències. Reducció urgent del termini d’espera, que actualment supera els dos anys en molts casos. Pla de xoc per posar-la a zero.

Augment del parc públic. Promocions públiques de lloguer indefinit, implicació amb la mesura del 30%, ús intensiu del mecanisme del tanteig i retracte, compliment del 15% d’habitatge públic.

Lloguer. Compliment íntegre de la Llei 24/2015, ampliar la Borsa de Lloguer i revisar les ajudes ofertes per l’Administració, que actualment s’obren només durant un breu termini al llarg de l’any.

Ocupacions. Facilitar la negociació de les famílies amb la propietat per arribar a acords de lloguer social, instaurar un servei municipal de mediació comunitària per resoldre conflictes amb veïnes, facilitar la regularització dels subministraments bàsics, publicar dades sobre el fenomen que ajudin a tenir una idea clara del nombre de llars que es troben en aquesta situació.

Funcionament de Serveis Socials/Habitatge/SIPHO. Unificar les visites a Serveis Socials i Habitatge perquè existeixi una taula única i no es dupliquin les funcions, reduir el termini d’espera per a les cites prèvies. Reforç del servei SIPHO.

Blocs. Seguiment individualitzat dels casos de blocs amb intermediació directa de l’Ajuntament, agilització de les denúncies per assetjament immobiliari.


Favb.cat