Comunicat de l'AV de la Dreta de l'Eixample sobre la problemàtica de l'habitatge

  • Publicat el dijous 27 de juliol del 2017 | 13:51

La Dreta de l’Eixample és un dels barris de Barcelona on s’han començat a produir processos d’expulsió de la població per la pèrdua d’habitatges d’ús residencial a causa la proliferació d’oficines i habitatges d’ús turístic, tant legals com il∙legals, i per l’expulsió del veïnat pels “desnonaments invisibles”, és a dir, per no poder fer front a l’increment desmesurat del lloguer a l’hora de renovar el contracte.

Aquest fet, que segons algunes interpretacions pot considerar‐se com a “normal” dins de l’economia del lliure mercat, s’ha vist extraordinàriament incrementat per la compra d’immobles de propietat vertical per part dels fons d’inversió i societats especulatives, que actuen com a veritables voltors, amb l’expulsió dels inquilins per reconvertir els habitatges en apartaments de luxe. No podem oblidar que, segons les previsions al darrer trimestre del 2017, hi haurà un elevat percentatge de contractes que s’acabaran aquest any.

El 2016 l’Ajuntament de Barcelona va recaptar en concepte de plusvàlua la xifra rècord de 175 milions d’euros, amb un creixement exponencial des d’abans de la crisi (2007) del 66%, en el volum total de les transaccions immobiliàries, que dona una taxa d’especulació urbanística del 7,3% anual, molt més elevada que els interessos bancaris. La Dreta de l’Eixample es va situar el 2015 en un preu de lloguer de l’habitatge de 11,29 €/m2, és a dir, una taxa d’increment del 12,2% anual entre 2014 i 2015. Segons les darreres dades de l’INCASÒL, el preu del lloguer de l’habitatge al conjunt de l’Eixample durant l’any passat ha arribat a un nivell mitjà de 12,71 €/m2, la qual cosa situaria la taxa d’increment anual en el 12,6%. Tanmateix, el veritable increment del lloguer es produeix amb la cancel·lació dels contractes antics i si prèviament s’ha aconseguit expulsar als veïns residents, aquests poden generar uns increments d’entre 50% i el 100%.

L’associació de veïns ha detectat, només en l’àmbit de la Dreta de l’Eixample, la presència en el mercat de 30 edificis en venda entre el 2016 i el 2017. Són els que s’han localitzat a les webs de immobiliàries i probablement estem parlant de molts més. El valor de la compra‐venda a la Dreta de l’Eixample suma la quantitat de 250 milions d’euros anuals i uns 50.000 m2 de sostre en venda, convertint l’habitatge en un producte de mercat especulatiu i no en un dret social com diu la Constitució. Un negoci suculent i una situació d’emergència que, com acostuma a passar amb els grans conflictes, no depèn només d’una sola raó sinó d’un conjunt de factors encadenats:

1. La situació actual de la Llei d’Arrendaments Urbans (LAU). Després de les diverses reformes realitzades pels governs conservadors la LAU s’ha convertit en la llei més liberal que mai ha existit, oblidant les seves funcions reguladores entre els drets dels propietaris i el dret a l’habitatge.

2. El fenomen del turisme massiu. Malgrat la norma reguladora del PEUAT, el turisme massificat exerceix una pressió molt elevada en els preus generals dels lloguers i de la venda, a més de produir una nombrosa reducció d’habitatges, i també en redueix l’oferta. Actualment, 13 projectes d’hotels amb llicència han sortejat el PEUAT només a la Dreta de l’Eixample.

3. Els privilegis fiscals. Els beneficis concedits a les Socimis, als que s’acullen a la “Visa daurada” i a altres societats patrimonials que promocionen l’habitatge de luxe extraient plusvàlues d’un patrimoni que és un bé comú de tots els ciutadans només per ser utilitzades temporalment o deixades buides a la espera d’increments especulatius.

4. La situació actual del Pla General Metropolità (PGM). Tant el PGM com la posició del Catàleg del Patrimoni en un rang inferior fan que els drets de remunta i dels sostres potencials de moltes de les finques de l’Eixample afavoreixin l’increment de la quota de beneficis perquè es redacten plans especials a la mida dels promotors per incrementar el volum original.

5. La inexistència d’un parc d’habitatge públic i de lloguer protegit. És un condició imprescindible per poder equilibrar el mercat del lloguer. Tanmateix, el parc d’habitatge públic a Barcelona és actualment de l'1% respecte del total, lluny de les quotes de Viena i Berlin, que superen el 15%. Aquesta falta d’habitatge públic s’agreuja en les zones consolidades de l’Eixample on no hi han solars disponibles si no es fa gestió urbanística.

6. El valor patrimonial de la Dreta de l’Eixample. El conjunt urbanístic protegit del barri el converteixen en un factor d’increment del valor, amb uns rendiments econòmics molt més elevats que els interessos que pot generar actualment el capital financer perquè es converteix en un valor refugi.

De tot el conjunt de les 30 finques actualment en venda a la Dreta de l’Eixample tenim detectats 16 edificis comprats o en vies de ser comprats per societats especulatives que es dediquen específicament al mobbing immobiliari. En conseqüència, s’han començat a manifestar conflictes d’habitatge relacionats amb la gentrificació i expulsió dels veïns. Els números i les dades manifesten una tendència “in crescendo” d’un problema que afecta a un dels drets fonamentals.

L’Associació de Veïns i Veïnes de la Dreta de l’Eixample s’ha compromès a defensar aquests drets i ajudar a presentar resistència al mobbing i a l’expulsió com a únic recurs per neutralitzar els projectes especulatius i reduir la cadena de beneficis. Emplacem els poders públics i els governs perquè intervinguin en aquesta emergència per tal de garantir allò que diu l’article 47 de la Constitució.

Secció: