Menys teoria i més acció directa. Per això, escalaven grues per penjar pancartes, s’enfilaven al gran arbre que cada Nadal col·locava un conegut centre comercial al mig del Portal de l’Àngel, feien marxes en bicicleta fins a la caserna de Tremp i col·lapsaven els jutjats militars amb les declaracions d’insubmissió.
Va ser un moviment alternatiu, autogestionat i transversal contra el servei militar obligatori únic i irrepetible, sorgit al voltant del gran rebuig social a continuar a l’OTAN. Un aiguabarreig d’estudiants universitaris barbuts, hippies ecologistes grenyuts, joves dels barris obrers i del cinturó industrial de Barcelona, militants de l’esquerra radical, punkis amb crestes impossibles i àcrates incorregibles que van plantar cara a l’autoritat de l’Estat. Tenien molt a perdre, però també molt a guanyar: no anar a la mili.
Xavi Benito recorda la seva militància a Mili KK. “Vaig entrar a la universitat però es va acabar ràpid. Em tirava més l’antimilitarisme que l’economia”, explica rient. Malgrat la vinculació inicial del moviment insubmís amb partits com el Moviment Comunista de Catalunya (MCC) i la Lliga Comunista Revolucionària (LCR), la realitat és que no va trigar gaire a rebentar les seves costures i aconseguir atreure activistes de la CNT i altres moviments antimilitaristes que no congeniaven gaire amb el Moviment d’Objecció de Consciència (MOC) per motius generacionals. “Treballàvem plegats en el marc del Casal de la Pau, però el MOC era més intel·lectual, venia del postfranquisme i tenia un rerefons de no violència que no era compatible amb l’acció directa i les ganes de festa que teníem nosaltres”, explica Benito.
Els orígens de Mili KK són joves, obrers i de barri. La clau del seu èxit va ser que no hi havia càrrecs, ni consignes prèvies més enllà de l’oposició compartida i frontal al servei militar obligatori. També va ajudar molt a estendre’s pel territori el fet que fos un moviment descentralitzat i autogestionari que treballava en xarxa. “Comencen a sortir molts grups als barris, pobles i ciutats de Catalunya. Als barris de Sant Andreu i Sants van sortir els primers grups de Mili KK i les primeres festes alternatives que es van fer aquí –Sant Andreu– les vam organitzar nosaltres. Sumàvem l’antimilitarisme amb la festa”, remarca Benito deixant clara la complicitat amb les entitats veïnals i els casals de joves, sobretot a Nou Barris.
Els dos primers judicis contra insubmisos es van fer contra dos militants de Mili KK, un anarquista i l’altre de l’esquerra més alternativa. Xavi Benito recorda amb ironia que ells també van ser presos per les seves idees polítiques, en aquell cas perquè es negaven a complir la llei.
Com que el seu objectiu era acabar amb la mili, Mili KK desapareix quan el govern de José María Aznar suspèn el servei militar obligatori. “El moviment va connectar amb els joves més rebels perquè simbolitzava una lluita contra l’autoritat visualitzada en l’exèrcit i en l’Estat. Va tenir molt d’èxit perquè es va focalitzar en una cosa que els joves rebutjaven de pla i quan la mili va desaparèixer, es va acabar tot”, conclou nostàlgic.
